Guissona

Els arqueòlegs troben el tram més ben conservat de la muralla romana de Guissona

Les excavacions arqueològiques portades a terme al jaciment de la ciutat romana d'Iesso, a Guissona, han posat al descobert un dels trams més ben conservats de la muralla, del segle I abans de Crist, i un esquelet que va poder ser enterrat al segle VII. El professor de la UAB Josep Guitart, que ha dirigit la campanya d'excavacions, ha explicat que el tram trobat és "un dels més espectaculars i més ben conservats" i ha permès completar fins a 40 metres de la muralla que envoltava l'antiga ciutat romana d'Iesso.

Actualitzat
Segons Guitart, el tram de muralla trobat es compon de grans carreus de pedra perfectament alineats, col·locats ordenadament en tres fileres, i té una amplada de 3,5 metres. La muralla d'Iesso, que és la primera edificació que es va aixecar amb l'arribada dels colons romans a la zona, podria haver mesurat tres quilòmetres en total, ja que tancava una ciutat d'unes 14 hectàrees de superfície, ha explicat Guitart. Per aquest motiu, els responsables del jaciment tenen previst continuar excavant fins a la carretera de Ponts per "posar-la tota al descobert en els propers dos o tres anys". Una altra de les principals troballes de l'última campanya d'excavacions és un esquelet humà molt ben conservat que s'ha trobat enterrat cap per avall al costat del tram de muralla que ara ha sortit a la llum. Segons l'opinió de Guitart, la posició de l'esquelet no és l'habitual, d'acord amb els costums funeraris romans, cosa que fa pensar que l'enterrat era "un delinqüent o fins i tot una persona acusada de bruixeria". L'esquelet serà traslladat al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona, per determinar l'època del seu enterrament, encara que tot apunta que data del segle VII, i després s'exposarà al museu Eduard Camps de Guissona, on s'exhibeixen totes les restes del parc arqueològic. Els treballs d'excavació del jaciment, corresponents a la catorzena campanya arqueològica que es porta a terme al lloc, ha comptat amb un pressupost de 9.000 euros i la participació d'uns 20 estudiants d'arqueologia de la UAB i d'altres universitats catalanes i franceses.
Anar al contingut