Els alumnes de Secundària, els més afectats per l'augment de ràtio
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, presenta l'inici del curs escolar subratllant que "es mirarà de gestionar la crisi preservant la qualitat".
RedaccióActualitzat
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha informat sobre l'inici del curs escolar 2012-2013, que formalment començarà el 12 de setembre; un curs marcat per les retallades, però que, segons Rigau, "es caracteritzarà per intentar donar el màxim nivell educatiu sent conscients del moment de crisi que vivim". Els sindicats han denunciat que aquest serà "el pitjor curs per a l'educació pública" per les retallades, segons ha afirmat USTEC-STEs, que ha considera "un acte de cinisme" que Rigau parli de prioritzar l'èxit l'escolar.
Rigau, que ha subratllat que "es mirarà de gestionar la crisi preservant la qualitat", ha citat Einstein per explicar els canvis introduïts i ha dit que han partit del lema "Si busques aconseguir resultats diferents no facis sempre el mateix".
Increments de ràtio
La responsable d'Ensenyament ha explicat que, tot i el descens del nombre de professors, el curs començarà amb 20.000 alumnes més. Per això, tres de cada deu aules de Secundària tindran un nombre d'estudiants per sobre de la ràtio. La consellera ha dit que l'augment de ràtios imposat des de Madrid pel ministre Wert l'han mirat d'aplicar tenint en compte les edats dels alumnes. Per això, on més es notarà serà a Secundària, mentre que a Infantil i Primària la situació no es notarà tant.
En aquest sentit, ha detallat que el 81% del total de classes de P-3, segon cicle d'Infantil (4 i 5 anys) i Primària (a partir de 6) tindran una ràtio de 25 o menys alumnes. El 23,5% de les aules de P-3, però, tindran entre 26 i 27 alumnes per professor. El percentatge serà del 16,8% a Infantil i del 13,1% a Primària. Només el 0,8% de les aules de P-3 i l'1% a Infantil estaran per sobre dels 28 alumnes.
A ESO, el 68,5% de les aules tindrà 30 alumnes o més, mentre que el 25,9 % entre 31 i 33, i el 5,6%, 34 alumnes o més. La consellera ha recordat que encara que han aplicat aquest augment de ràtio, la mesura l'han dut al Constitucional perquè consideren que envaïa competències.
Dos mil alumnes menys a P-3
El nou curs escolar tindrà un creixement del nombre d'alumnes en termes generals, però una reducció pel que fa als de P-3 de 2.000 nens i nenes. "El sistema se'ns comença a aprimar per baix", ha dit Rigau, que ha explicat que es deu al fet que "l'arribada d'alumnes de fora s'ha aturat completament". "Això condicionarà la columna d'alumnes en el futur", ha conclòs. En aquest sentit, ha dit que dels alumnes de 3 a 6 anys de nacionalitat estrangera, un 81% no són nouvinguts, sinó que ja han nascut aquí. "Se'ns està normalitzant la població nascuda aquí i escolaritzada aquí", ha dit Rigau.
Menys professors i també menys interins
L'augment d'alumnes en termes generals coincideix amb una reducció del nombre de professors. En concret, seran 3.092 menys. D'aquests, la majoria, 1.783, són jubilacions que no es cobriran, i 1.309 interins que no tindran contracte anual, però podran ser contractats com a substituts d'ara endavant.
D'aquesta manera, si el curs passat hi havia 67.054 dotacions de professors, aquest curs comença amb 63.962. Per compensar-ho, a banda de l'augment de ràtios, el departament també ha previst que els professors imparteixin una hora més de classe (de 24 a 25 hores en Primària i de 19 a 20 hores en Secundària).
Pel que fa als interinatges, Ensenyament ha decidit que els 160 alliberats sindicals ja no se substituiran amb substitucions senceres o interinatges, sinó que ho faran amb substituts. Això permetrà contractar 200 persones.
Transvasament a la pública
Rigau també ha explicat que el transvasament cap a l'escola pública per la crisi ha estat d'un punt. Segons la consellera, s'ha passat del 65,5% al 66,6%; un increment de l'1,1% en favor de la pública. Mentrestant, a la concertada ara hi ha el 28% dels alumnes, pel 29,1% d'abans. Per últim, a la privada s'ha passat del 5,4% al 5,5%.
Més instituts amb horari intensiu
Una altra de les novetats del curs és que un 71% dels instituts faran classe només al matí, cosa que permetrà estalviar 4 milions d'euros que es destinaran a beques menjador. La majoria són de les àrees del Vallès, Maresme, Girona i Baix Llobregat.
Més matemàtiques a ESO i nova FP
Per tal de reduir el fracàs escolar, els alumnes de segon i quart d'ESO faran 4 hores setmanals de matemàtiques, en comptes de les tres que feien ara. A segon, l'hora anirà en detriment de les assignatures i a quart, del projecte de recerca.
El pròxim curs també es posa en marxa la nova FP dual, en què les empreses paguen les pràctiques als estudiants. D'entrada, 534 alumnes cursaran aquests estudis, que es paguen amb una beca de 532 euros.
Menys barracons
El nombre de mòduls prefabricats baixa una mica aquest curs. N'hi ha 19 menys que el curs passat. Els alumnes de 16 escoles i 6 instituts estrenaran edifici.
Rigau, que ha subratllat que "es mirarà de gestionar la crisi preservant la qualitat", ha citat Einstein per explicar els canvis introduïts i ha dit que han partit del lema "Si busques aconseguir resultats diferents no facis sempre el mateix".
Increments de ràtio
La responsable d'Ensenyament ha explicat que, tot i el descens del nombre de professors, el curs començarà amb 20.000 alumnes més. Per això, tres de cada deu aules de Secundària tindran un nombre d'estudiants per sobre de la ràtio. La consellera ha dit que l'augment de ràtios imposat des de Madrid pel ministre Wert l'han mirat d'aplicar tenint en compte les edats dels alumnes. Per això, on més es notarà serà a Secundària, mentre que a Infantil i Primària la situació no es notarà tant.
En aquest sentit, ha detallat que el 81% del total de classes de P-3, segon cicle d'Infantil (4 i 5 anys) i Primària (a partir de 6) tindran una ràtio de 25 o menys alumnes. El 23,5% de les aules de P-3, però, tindran entre 26 i 27 alumnes per professor. El percentatge serà del 16,8% a Infantil i del 13,1% a Primària. Només el 0,8% de les aules de P-3 i l'1% a Infantil estaran per sobre dels 28 alumnes.
A ESO, el 68,5% de les aules tindrà 30 alumnes o més, mentre que el 25,9 % entre 31 i 33, i el 5,6%, 34 alumnes o més. La consellera ha recordat que encara que han aplicat aquest augment de ràtio, la mesura l'han dut al Constitucional perquè consideren que envaïa competències.
Dos mil alumnes menys a P-3
El nou curs escolar tindrà un creixement del nombre d'alumnes en termes generals, però una reducció pel que fa als de P-3 de 2.000 nens i nenes. "El sistema se'ns comença a aprimar per baix", ha dit Rigau, que ha explicat que es deu al fet que "l'arribada d'alumnes de fora s'ha aturat completament". "Això condicionarà la columna d'alumnes en el futur", ha conclòs. En aquest sentit, ha dit que dels alumnes de 3 a 6 anys de nacionalitat estrangera, un 81% no són nouvinguts, sinó que ja han nascut aquí. "Se'ns està normalitzant la població nascuda aquí i escolaritzada aquí", ha dit Rigau.
Menys professors i també menys interins
L'augment d'alumnes en termes generals coincideix amb una reducció del nombre de professors. En concret, seran 3.092 menys. D'aquests, la majoria, 1.783, són jubilacions que no es cobriran, i 1.309 interins que no tindran contracte anual, però podran ser contractats com a substituts d'ara endavant.
D'aquesta manera, si el curs passat hi havia 67.054 dotacions de professors, aquest curs comença amb 63.962. Per compensar-ho, a banda de l'augment de ràtios, el departament també ha previst que els professors imparteixin una hora més de classe (de 24 a 25 hores en Primària i de 19 a 20 hores en Secundària).
Pel que fa als interinatges, Ensenyament ha decidit que els 160 alliberats sindicals ja no se substituiran amb substitucions senceres o interinatges, sinó que ho faran amb substituts. Això permetrà contractar 200 persones.
Transvasament a la pública
Rigau també ha explicat que el transvasament cap a l'escola pública per la crisi ha estat d'un punt. Segons la consellera, s'ha passat del 65,5% al 66,6%; un increment de l'1,1% en favor de la pública. Mentrestant, a la concertada ara hi ha el 28% dels alumnes, pel 29,1% d'abans. Per últim, a la privada s'ha passat del 5,4% al 5,5%.
Més instituts amb horari intensiu
Una altra de les novetats del curs és que un 71% dels instituts faran classe només al matí, cosa que permetrà estalviar 4 milions d'euros que es destinaran a beques menjador. La majoria són de les àrees del Vallès, Maresme, Girona i Baix Llobregat.
Més matemàtiques a ESO i nova FP
Per tal de reduir el fracàs escolar, els alumnes de segon i quart d'ESO faran 4 hores setmanals de matemàtiques, en comptes de les tres que feien ara. A segon, l'hora anirà en detriment de les assignatures i a quart, del projecte de recerca.
El pròxim curs també es posa en marxa la nova FP dual, en què les empreses paguen les pràctiques als estudiants. D'entrada, 534 alumnes cursaran aquests estudis, que es paguen amb una beca de 532 euros.
Menys barracons
El nombre de mòduls prefabricats baixa una mica aquest curs. N'hi ha 19 menys que el curs passat. Els alumnes de 16 escoles i 6 instituts estrenaran edifici.
