Els alcaldes de la Ribagorça aragonesa s'uneixen en contra de la denominació "aragonès oriental"

Presentaran una moció contra l'avantprojecte del govern aragonès, que parla d'"aragonès oriental" i equiva el terme "català".
Els alcaldes de la Ribagorça aragonesa s'uneixen en contra de la denominació "aragonès oriental"
Benavarri

Els alcaldes de la Ribagorça aragonesa s'uneixen en contra de la denominació "aragonès oriental"

Presentaran una moció contra l'avantprojecte del govern aragonès, que parla d'"aragonès oriental" i equiva el terme "català".
Redacció Actualitzat
Els representants de set ajuntaments de la Ribagorça, reunits a Benavarri.

Els representants de set ajuntaments de la Ribagorça, reunits a Benavarri.

Els ajuntaments de la Ribagorça s'han unit en defensa del català i presentaran una moció contra l'avantprojecte de la nova llei de llengües de l'Aragó. Els alcaldes s'oposen a la modificació que planeja el text, que elimina "català" per referir-se a la llengua que es parla a la Franja i opta per la denominació "aragonès oriental".

Els alcaldes van prendre la decisió de presentar una moció en contra en una reunió ahir al vespre a Benavarri, amb representants de set consitoris d'aquesta zona de la Franja. A la reunió, la primera que els ajuntaments han fet per analitzar la modificació de la llei, també hi van participar representants dels professors de català i de pares d'alumnes.

Mantenir l'ensenyament optatiu del català

La trobada ha servit, al mateix temps, per reivindicar la continuïtat de l'ensenyament optatiu del català a l'Institut de Graus, que el govern de l'Aragó ha anunciat que se suprimirà. Segons els afectats, Educació els ha anunciat que l'any vinent es deixarà d'impartir català en aquest centre.

Català o aragonès oriental?

La denominació "aragonès oriental" va sorgir durant la presentació que va fer el govern de l'Aragó de l'esborrany de l'avantprojecte de la nova "llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat".

L'executiu de la popular Luisa Fernández Rudi es va treure de la màniga aquesta nova denominació per esquivar el terme "català", i alhora indicava que un dels objectius del text era evitar que cap modalitat lingüística aragonesa "pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma".

Aleshores, la consellera d'Educació va indicar que la llei posava èmfasi en la protecció i que se suprimiria el "caràcter impositiu".

El nou text considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera com a pròpies: la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", és a dir, l'aragonès, i la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental", que no és altra que el català de la Franja.

La nova llei era un compromís electoral i suposa un retrocés respecte a la que havia aprovat l'anterior govern, del PSOE, amb el suport de la Chunta Aragonesista.