Elias guanya el seu primer títol mundial i reivindica amb aquest èxit un lloc a la categoria reina
Toni Elias ha tocat el cel a Sepang. Finalment. Després d'acariciar la glòria en moltes ocasions i després d'anys de lluita i èxits però també d'un bon grapat de frustracions, el manresà ha demostrat sobradament que és un dels millors pilots del Mundial de motociclisme. Elias ha sabut refer-se en l'adversitat i ha aprofitat el contratemps de veure's relegat a Moto2 per créixer com a pilot, reivindicar-se, sumar amb humilitat el major èxit de la seva carrera i reclamar amb justícia un lloc destacat a la categoria reina.
El seu ha estat el premi a la tenacitat, la humilitat i la superació. Toni Elias recordarà per sempre Sepang com recorda aquella victòria memorable a Assen el 2001 en la seva segona temporada en el vuitè de litre. Va ser la seva primera victòria al Mundial i la que el convertia en una jove promesa del motociclisme.
Des d'aleshores el pilot manresà va anar fent-se un lloc de prestigi al circ del motor al mateix temps que, amb el seu caràcter afable, es guanyava les simpaties de tot el pàdoc. Lluny quedaven uns inicis carregats de dificultats. El bon paper en 125 cc com, sobretot, la bona trajectòria en els tres anys que va passar al quart de litre el van convertir en un permanent candidat al títol. Malauradament, sempre va quedar-se a només un pas de la glòria. El 2003 Elias va sumar cinc victòries al campionat de dos i mig però de nou es va quedar a les portes d'un èxit molt més que merescut.
Les seves bones actuacions el van empènyer a fer el salt a la cilindrada reina el 2005 però tots els bons auguris van convertir-se en fatalitat. En cinc temporades a MotoGP Elias no va poder demostrar tot el seu potencial i va viure moments molt delicats, especialment el 2007, quan competia al volant d'aquella indomable Ducati Desmosedici. També és cert, però, que pocs podran oblidar la victòria a Estoril el 2006 després d'un intens frec a frec amb el totpoderós Valentino Rossi. Aquest és, fins ara, el seu únic triomf en la categoria reina.
La irrupció de Simoncelli i la presència de Melandri de cara al Mundial 2010 el van deixar sense lloc a MotoGP però Elias, amb el suport de Fausto Gresini, no va desistir i va acceptar amb enteresa el repte de competir en la nova categoria de Moto2. I el manresà no ha decebut. Ell ha estat el clar dominador del campionat al llarg de tota la temporada i com a bona prova queden per a la història les set victòries assolides fins ara.
Amb tres curses encara per disputar i amb el títol ja sota el braç, ara només caldrà que Elias concreti el seu retorn a MotoGP. I de ben segur que aquest es produirà per la porta gran, la reservada per als campions.
Des d'aleshores el pilot manresà va anar fent-se un lloc de prestigi al circ del motor al mateix temps que, amb el seu caràcter afable, es guanyava les simpaties de tot el pàdoc. Lluny quedaven uns inicis carregats de dificultats. El bon paper en 125 cc com, sobretot, la bona trajectòria en els tres anys que va passar al quart de litre el van convertir en un permanent candidat al títol. Malauradament, sempre va quedar-se a només un pas de la glòria. El 2003 Elias va sumar cinc victòries al campionat de dos i mig però de nou es va quedar a les portes d'un èxit molt més que merescut.
Les seves bones actuacions el van empènyer a fer el salt a la cilindrada reina el 2005 però tots els bons auguris van convertir-se en fatalitat. En cinc temporades a MotoGP Elias no va poder demostrar tot el seu potencial i va viure moments molt delicats, especialment el 2007, quan competia al volant d'aquella indomable Ducati Desmosedici. També és cert, però, que pocs podran oblidar la victòria a Estoril el 2006 després d'un intens frec a frec amb el totpoderós Valentino Rossi. Aquest és, fins ara, el seu únic triomf en la categoria reina.
La irrupció de Simoncelli i la presència de Melandri de cara al Mundial 2010 el van deixar sense lloc a MotoGP però Elias, amb el suport de Fausto Gresini, no va desistir i va acceptar amb enteresa el repte de competir en la nova categoria de Moto2. I el manresà no ha decebut. Ell ha estat el clar dominador del campionat al llarg de tota la temporada i com a bona prova queden per a la història les set victòries assolides fins ara.
Amb tres curses encara per disputar i amb el títol ja sota el braç, ara només caldrà que Elias concreti el seu retorn a MotoGP. I de ben segur que aquest es produirà per la porta gran, la reservada per als campions.
