El setrill que no goteja de Marquina compleix mig segle com un dels dissenys més copiats
El setrill que no goteja, creat per Rafael Marquina el 1961, està a punt de complir 50 anys. El disseny, a part de proporcionar unes vendes milionàries, ha originat centenars de plagis que omplen el mercat. L'element essencial d'aquest recipient de vidre, que no va néixer per encàrrec sinó pel plaer d'un grup d'arquitectes amics per demostrar que en aquella època hi havia dissenyadors amb idees, és el seu enginyós "broc corb", un simple mecanisme que evita qualsevol degoteig de l'oli.
A l'establiment d'objectes de disseny de Nani Marquina, la filla del dissenyador, s'hi pot veure, fins passat el Nadal, una petita exposició que permet conèixer unes quaranta versions d'aquest objecte procedents de tot el món.
La patent del setrill Marquina va caducar fa anys, de manera que les imitacions comercials han proliferat amb diferents mides, materials i formes, però sempre s'hi ha mantingut aquest "broc corb", la clau de l'èxit d'un objecte que va sorgir del cap d'un jove arquitecte.
Rafael Marquina, nascut a Madrid el 1921, va aconseguir un disseny depurat i efectiu, característiques buscades per moltes empreses xineses que l'han copiat, i també per firmes italianes de prestigi que l'inclouen al seu catàleg.
"El nombre de versions superen el centenar, però és veritablement impossible saber-ne les unitats creades. Poden ser milions", indica la filla del dissenyador, que apunta que l'única queixa que se li sol posar a l'estilitzat disseny és el vidre amb el qual està fabricat, que el fa fràgil.
Evitar les taques d'oli a les estovalles maternes va ser potser la llavor que va convertir Marquina en un dissenyador d'èxit. "Voler millorar un objecte quotidià que no funciona, aquesta és la funció d'un dissenyador", recorda Nani Marquina sobre la meta que ha marcat la trajectòria vital del seu pare.
"És l'objecte més perfecte que ha dissenyat ell, però potser també el millor que s'ha dissenyat mai a Espanya, el que està reconegut com un objecte amb l'harmonia perfecta, amb una utilitat i una funcionalitat clares, que no és car, que té certa bellesa, i que quan un ho veu sap per a què serveix", remarca la seva filla.
La patent del setrill Marquina va caducar fa anys, de manera que les imitacions comercials han proliferat amb diferents mides, materials i formes, però sempre s'hi ha mantingut aquest "broc corb", la clau de l'èxit d'un objecte que va sorgir del cap d'un jove arquitecte.
Rafael Marquina, nascut a Madrid el 1921, va aconseguir un disseny depurat i efectiu, característiques buscades per moltes empreses xineses que l'han copiat, i també per firmes italianes de prestigi que l'inclouen al seu catàleg.
"El nombre de versions superen el centenar, però és veritablement impossible saber-ne les unitats creades. Poden ser milions", indica la filla del dissenyador, que apunta que l'única queixa que se li sol posar a l'estilitzat disseny és el vidre amb el qual està fabricat, que el fa fràgil.
Evitar les taques d'oli a les estovalles maternes va ser potser la llavor que va convertir Marquina en un dissenyador d'èxit. "Voler millorar un objecte quotidià que no funciona, aquesta és la funció d'un dissenyador", recorda Nani Marquina sobre la meta que ha marcat la trajectòria vital del seu pare.
"És l'objecte més perfecte que ha dissenyat ell, però potser també el millor que s'ha dissenyat mai a Espanya, el que està reconegut com un objecte amb l'harmonia perfecta, amb una utilitat i una funcionalitat clares, que no és car, que té certa bellesa, i que quan un ho veu sap per a què serveix", remarca la seva filla.
