El perquè de la polèmica sobre el Pla Bolonya
El Pla Bolonya té les seves arrels deu anys enrere. Es tracta d'un procés de convergència de la universitat europea que té el seu precedent en la Declaració de Sorbona de 1998 en què es propugnava l'harmonització del l'espai d'ensenyament europeu. Un any més tard, neix el procés de Bolonya. Vint-i-nou ministres d'educació d'Europa signen un document on s'estableixen les bases d'aquesta convergència de model universitari.
La voluntat del Pla de Bolonya és que qualsevol estudiant de l'anomenat Espai Europeu d'Educació Superior tingui homologats els estudis en qualsevol punt del continent. Per equiparar-ho tot, doncs, les carreres, tal com les coneixem avui, desapareixeran. El sistema de titulacions passa a tenir dos cicles seguint el model anglosaxó. El que avui encara s'anomenen llicenciatures es diran graus, i els estudis, les especialitzacions, es completaran amb postgraus o màsters, que donaran els coneixements específics per passar de la universitat al mercat laboral. Aquest és el principal punt de conflicte. Els opositors al Pla Bolonya veuen que aquests postgraus o màsters estan més vinculats al món de l'empresa, i per tant creuen que són la porta d'entrada a la privatització dels estudis universitaris.
L'estructura de les assignatures també canvia. El Pla Bolonya introdueix el Sistema Europeu de Transferència de Crèdits, conegut per les sigles ECTS (European Credit Transfer System) que té en compte el temps que l'estudiant dedica a les matèries fora de l'horari lectiu. Segons els estudiants contraris al pla, amb el canvi, el preu del crèdit s'encareix molt i dificulta l'accés a la universitat a determinats sectors de la societat. A més, els crèdits passen de valer unes 10 hores a equivaldre'n entre 25 i 30, cosa que demana més dedicació i fa difícil compaginar feina i estudi.
La mobilitat europea és un altre dels objectius del Pla. El títol inclou un suplement europeu que descriu els estudis cursats per fer possible una homologació i comparació a nivell comunitari. També es vol afavorir la mobilitat estudiantil i laboral, d'acord amb l'actual programa Erasmus.
Finalment, un dels objectius d'aquesta reforma és definir el finançament de la Universitat. La idea és que aconsegueixi els seus propis fons, ja sigui mitjançant l'augment de les taxes o buscant inversions del sector privat.
Amb nou anys de vida, el ritme d'implantació del Pla Bolonya ha estat desigual entre els diferents signants. Al llarg dels anys s'hi han anat afegint països. Ara, però, ha arribat el moment crític a l'Estat perquè el procés de Bolonya comença a ser una realitat en els centres. A Catalunya, en concret, ja s'hi imparteixen 35 titulacions adaptades.
El Pla Bolonya ha patit crítiques des del seu naixement. El estudiants hi veuen l'amenaça constant de la privatització de la universitat pública. En especial en l'apartat de finançament, ja que el Pla remet els centres a les empreses per aconseguir fons.
La voluntat del Pla de Bolonya és que qualsevol estudiant de l'anomenat Espai Europeu d'Educació Superior tingui homologats els estudis en qualsevol punt del continent. Per equiparar-ho tot, doncs, les carreres, tal com les coneixem avui, desapareixeran. El sistema de titulacions passa a tenir dos cicles seguint el model anglosaxó. El que avui encara s'anomenen llicenciatures es diran graus, i els estudis, les especialitzacions, es completaran amb postgraus o màsters, que donaran els coneixements específics per passar de la universitat al mercat laboral. Aquest és el principal punt de conflicte. Els opositors al Pla Bolonya veuen que aquests postgraus o màsters estan més vinculats al món de l'empresa, i per tant creuen que són la porta d'entrada a la privatització dels estudis universitaris.
L'estructura de les assignatures també canvia. El Pla Bolonya introdueix el Sistema Europeu de Transferència de Crèdits, conegut per les sigles ECTS (European Credit Transfer System) que té en compte el temps que l'estudiant dedica a les matèries fora de l'horari lectiu. Segons els estudiants contraris al pla, amb el canvi, el preu del crèdit s'encareix molt i dificulta l'accés a la universitat a determinats sectors de la societat. A més, els crèdits passen de valer unes 10 hores a equivaldre'n entre 25 i 30, cosa que demana més dedicació i fa difícil compaginar feina i estudi.
La mobilitat europea és un altre dels objectius del Pla. El títol inclou un suplement europeu que descriu els estudis cursats per fer possible una homologació i comparació a nivell comunitari. També es vol afavorir la mobilitat estudiantil i laboral, d'acord amb l'actual programa Erasmus.
Finalment, un dels objectius d'aquesta reforma és definir el finançament de la Universitat. La idea és que aconsegueixi els seus propis fons, ja sigui mitjançant l'augment de les taxes o buscant inversions del sector privat.
Amb nou anys de vida, el ritme d'implantació del Pla Bolonya ha estat desigual entre els diferents signants. Al llarg dels anys s'hi han anat afegint països. Ara, però, ha arribat el moment crític a l'Estat perquè el procés de Bolonya comença a ser una realitat en els centres. A Catalunya, en concret, ja s'hi imparteixen 35 titulacions adaptades.
El Pla Bolonya ha patit crítiques des del seu naixement. El estudiants hi veuen l'amenaça constant de la privatització de la universitat pública. En especial en l'apartat de finançament, ja que el Pla remet els centres a les empreses per aconseguir fons.
