El mètode de càlcul fa variar el resultat de les balances fiscals
Quins ingressos aporta Catalunya a l'administració central i quina és la despesa del govern espanyol al Principat? El resultat varia en funció del càlcul amb el mètode del flux monetari, com reclama el govern català, o mitjançant el mètode de càrrega-benefici, com pretén fer el Ministeri d'Hisenda.
Saber on van a parar els impostos dels ciutadans i què en reben a canvi no és fàcil. Però encara és més difícil esbrinar-ho quan es parla de territoris: quins ingressos aporta Catalunya a l'administració central i quina és la despesa del govern espanyol al Principat?
Aquest és l'objectiu de les balances fiscals: quantificar els fluxos entre els diferents territoris d'un estat. En funció de la diferència, una regió tindrà dèficit o superàvit fiscal.
El mètode del flux monetari, per exemple, té en compte on es gasten. D'aquesta manera, inversions com, per exemple, el Port de Barcelona es computen a Catalunya. En canvi, el mètode de càrrega-benefici mira només a qui beneficia la inversió, encara que s'hagi produït en un altre lloc de l'Estat. Amb aquest mètode, doncs, s'imputaria a Catalunya una part de les inversions en Defensa i Afers Exteriors.
El resultat varia en funció del mètode escollit i cada mètode admet, a més, algunes variants. Això fa que la balança oscil·li des d'un superàvit de 4.000 milions fins a un dèficit de 16.000 milions, que és la xifra que dóna per bona el govern català.
Què mesuren els nous comptes territorialitzats?
El punt de partida dels nous comptes és totalment oposat al que defensa la Generalitat. Els experts a qui el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha encarregat els càlculs aposten pel mètode càrrega-benefici. Per tant, imputaran a les comunitats algunes despeses de l'Estat en serveis considerats d'interès general.
La diferència més important és que s'obliden dels fluxos entre territoris i es deixa de tenir en compte què aporta cada comunitat i es posa el focus només en allò que reben els ciutadans, desglossant les dades per partides, com ara sanitat, educació o seguretat.
Les despeses en pensions, atur i seguretat social no es tindran en compte perquè, segons l'equip que dirigeix Ángel de la Fuente, distorsionarien els resultats en no distribuir-se en funció del criteri del govern central, sinó d'on viu el ciutadà que les necessita.
Bosch i Bel creuen que el mètode és interessat
Davant d'aquest nou sistema de càlcul, catedràtics d'Economia com Núria Bosch o Germà Bel asseguren que la manera de fer aquests càlculs territorialitzats no és del tot neutral. Bosch lamenta que el mètode que defensa el grup d'experts encapçalat per Ángel de la Fuente "nega que els territoris puguin tenir personalitat".
La catedràtica de la UB apunta que, des del seu punt de vista, l'enfocament del flux monetari "és el més objectiu, perquè és el obliga a fer menys hipòtesis per saber amb què contribueix un territori i què rep a canvi".
Per la seva banda, Germà Bel considera que l'aplicació del mètode de càrrega-benefici és "com si tothom es beneficiés del que es gasta a Madrid". A més, Bel es queixa que, en aquest càlcul, "es treuen coses que no interessen i es tunegen coses que interessen" per tal d'aconseguir que "els resultats siguin diferents".
