Barcelona

El govern de Rajoy ha aprovat 120 mesures recentralitzadores, segons un informe de la Generalitat

Un informe de la Generalitat alerta que poden desaparèixer el Síndic de Gregues o les federacions esportives catalanes

TVC / RedaccióActualitzat

El Govern ha analitzat, una per una, les lleis que l'executiu espanyol ha aprovat en els últims dos anys i mig i que signifiquen una retallada de les competències de la Generalitat. El Departament de Governació té a les seves mans un informe del qual es desprèn una voluntat recentralitzadora materialitzada en 120 iniciatives legislatives. D'aquestes, prop d'una tercera part, 52, s'han fet via decret-llei, una alternativa que accelera molt l'aprovació de les normes.

A banda de les mesures que ja estan en marxa, el govern espanyol està tramitant fins a 24 iniciatives legislatives en el mateix sentit i que podrien representar la desaparició d'institucions de fonda tradició a Catalunya, com la del Síndic de Greuges, a favor del Defensor del Pueblo. I retornar competències ja cedides com la contractació de jornalers en origen o la gestió dels parcs naturals.

En aquest últim cas, el projecte de llei està en tramitació des del gener. Si s'aprova tal com ha entrat al Congrés, el Ministeri de Medi Ambient podria passar a gestionar Aigüestortes si considera que la Generalitat no ho està fent bé o si creu que el parc està en situació d'emergència. És una de les competències cedides a les autonomies des dels anys 80 i que ara l'Estat voldria recuperar en part, amb l'oposició d'un gran nombre de governs autònoms i partits del Congrés, que han presentat quatre esmenes a la totalitat del projecte. És només una de les de 150 mesures que el govern considera que són de caràcter recentralitzador.

Una altra proposta en tramitació des del gener és el projecte de llei de racionalització del sector públic, que toca àmbits tan diversos com l'educació, la inspecció de treball, els ports i l'autonomia financera. El gruix més important de mesures s'inclou en la reforma de l'administració que, sota l'aparença d'una simplificació de la funció pública, afecta un ampli ventall de competències.

Un altre exemple és la llicència esportiva única de la federació espanyola, que podria substituir les de les federacions autonòmiques. Hi ha qui ho equipara a la LOAPA del 1981, i que -pel que fa als ajuntaments- ho descriu com l'atac més gran a les competències municipals en 200 anys.

Pels constitucionalistes, cal fer una anàlisi cas per cas i el gran nombre d'exemples no marca tendència.

Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política de la UPF creu que ara el clima és favorable a la recentralització.

"Els funcionaris de l'estat i els grans poders econòmics de les grans empreses espanyoles radicades a Madrid són dos actors que inciten el govern perquè faci mesures recentralitzadores. I ara es dóna la tempesta perfecta: majoria absoluta del PP, crisi social, econòmica i institucional, i els funcionaris dels cossos de l'estat i els grans poders econòmics estan fent el seu festival."

Yolanda Gómez, catedràtica Dret Constitucional de la UNED, no comparteix l'opinió.

"No es pot atribuir a l'estat invasació de competències quan està exercint una competència que, de vegades, és competència exclusiva de l'estat en la mateixa Constitucio. I si s'ha produït una invasió, hi ha les vies jurídiques al Tribunal Constitucional." .

En qualsevol cas, asseguren que la jurisprudència del Constitucional és favorable a les comunitats autònomes, que ha ajudat a construir el model iniciat el 1978, i advoquen per una negociació política que ajudi a definir millor el model.

Des de les esferes polítiques, les opinions són divergents.

La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha denunciat el tracte que rep Catalunya per part del govern de Mariano Rajoy.

"Catalunya és una font d'ingressos i recaptació per a l'estat i, darrere una suposada reforma de l'administració, el que fa l'estat és anar laminant l'autonomia, envaint competències i capacitat decisòria que ja tenien totes les comunitats autònomes i, en particular, la Generalitat."

En canvi, el subsecretari del Ministeri de la Presidència, Jaime Pérez Renovales, nega cap afany recentralitzador.

No es tracta de desafiar les competències i no respectar-les, sinó que cadascú poguem fer el nostre paper amb un cost menor per a tots".

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut