El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet dedica el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al teatre català

El dramaturg i escriptor, ovacionat en rebre la distinció al Palau de la Música, dedica el guardó a tota la professió teatral i recorda que només tres dones han estat premi d'Honor, "moltes menys de les que s'ho mereixen".
El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet dedica el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al teatre català
Barcelona

El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet dedica el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al teatre català

El dramaturg i escriptor, ovacionat en rebre la distinció al Palau de la Música, dedica el guardó a tota la professió teatral i recorda que només tres dones han estat premi d'Honor, "moltes menys de les que s'ho mereixen".
Redacció Actualitzat
Benet i Jornet somriu, ja amb el premi, al costat de Muriel Casals. (Foto: ACN)

Benet i Jornet somriu, ja amb el premi, al costat de Muriel Casals. (Foto: ACN)

El dramaturg i escriptor Josep Maria Benet i Jornet ha rebut al Palau de la Músia el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2013, una distinció que ha dedicat a tota la professió teatral catalana. Benet i Jornet, Pepitu per a amics i coneguts, ha remarcat que el teatre català "ha trencat les fronteres dels Països Catalans i és conegut a l'estranger" i ha agraït el premi amb un discurs espontani, constantment interromput pels aplaudiments i riures del públic.

El pare de les telesèries, com l'ha definit la presidenta d'Òmnium Cultural, no ha passat per alt que, en els 45 edicions que té, només tres dones -Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies i Montserrat Abelló- han rebut el premi d'Honor, "moltes menys de les que s'ho mereixen".

Joaquim Molas, Joan-Lluís Marfany i Enric Gallén han glossat l'autor. La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, ha destacat que l'obra de Benet i Jornet és un "cant contra la resignació i el fatalisme" i ha afegit que les sèries de televisió que han sortit de la seva mà s'han construït des del compromís amb la catalanitat, oberta als aires de l'exterior i amb vocació de grans audiències. La cerimònia ha acabat amb el cant d'"Els Segadors" i crits d'independència.

Entre el teatre i la televisió

El dramaturg, nascut a Barcelona el 1940, va debutar amb "Una vella, coneguda olor" el 1964, amb la que va guanyar el Premi Josep Maria de Segarra, i des d'aleshores la seva carrera s'ha centrat sobretot en el teatre, recentment amb "Dues dones que ballen" (2010). És autor de més de 16 obres teatrals, traduïdes al castellà, l'alemany, l'anglès, el búlgar, el francès, el grec, l'italià, el portuguès i el txec. Entre les seves obres, "Desig", "E.R", "Testament" o "Fugaç".

A més, és autor de diversos guions d'èxit per a televisió, com "Poble Nou", "Ventdelplà", "Laberint d'ombres" o "El cor de la ciutat".

Un premi per a un home de teatre

Òmnium Cultural va destacar, en el moment de concedir el guardó, que es premiava un home de teatre, amb una trajectòria "intel·lectual sòlida", que és un referent a Catalunya, i que ara fa just cinquanta anys va rebre el seu primer premi, el Josep Maria de Sagarra. Segons la presidenta d'Òmnium, amb aquest premiat "queda clar que el teatre forma part de la cultura i que té un paper importantíssim en els passos que ara es fan cap a la construcció del futur estat català".

El jurat li va concedir el premi "per la qualitat i extensió, varietat i coherència de la seva obra amb continuïtat infatigable i fidel al teatre de text, que l'ha convertit en referència del patrimoni teatral contemporani".

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes s'atorga anualment des del 1969 a una persona que "per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i l'exemplaritat de la seva obra intel·lectual hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans".

El premiat rep 15.000 euros i el guardó és obra d'Ernest Altés des del 2006.

Entre els guardonats dels últims anys hi ha Montserrat Abelló, Joan Solà, Josep Massot i Muntaner -més conegut com a pare Massot-, Jaume Cabré, Baltasar Porcel, Joan Francesc Mira, Josep Maria Espinàs o Teresa Pàmies.