El congrés fundacional de Sortu se celebra amb el secretari general del partit a la presó

Arnaldo Otegi, que compleix condemna a Logronyo, ha estat elegit secretari general de Sortu. En una carta, el líder nacionalista ha demanat als militats un canvi d'estratègia més enllà de la desaparició de la lluita armada. Ho ha fet en el congrés fundacional que ha donat el tret de sortida des de Pamplona al partit abertzale. L'origen del conflicte, però, segons Otegi, encara és "vigent".
El congrés fundacional de Sortu se celebra amb el secretari general del partit a la presó
Pamplona

El congrés fundacional de Sortu se celebra amb el secretari general del partit a la presó

Arnaldo Otegi, que compleix condemna a Logronyo, ha estat elegit secretari general de Sortu. En una carta, el líder nacionalista ha demanat als militats un canvi d'estratègia més enllà de la desaparició de la lluita armada. Ho ha fet en el congrés fundacional que ha donat el tret de sortida des de Pamplona al partit abertzale. L'origen del conflicte, però, segons Otegi, encara és "vigent".
Myriam Cordón Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Sortu en euskera vol dir néixer, créixer, i es va presentar en societat un mes després de l'alto el foc d'ETA com una aposta política de l'esquerra abertzale per desmarcar-se de l'organització. Amb aquest objectiu, als seus estatuts es rebutja clarament la violència. Però això mai ha estat suficient. El Tribunal Suprem va impedir a Sortu participar a les eleccions del 22 de maig del 2011, tot i que la resolució no era definitiva. L'esquerra abertzale va buscar els mecanismes legals per poder fer sentir la seva veu a les urnes i l'èxit la va portar, integrada de forma independent en la coalició Bildu, a tenir 937 regidors i a ser la segona força al País Basc en percentatge de vot. Però fins al juny del 2012, el Tribunal Constitucional no va girar la truita a favor de la seva legalització. Ho va fer enmig d'una forta pressió política i envoltat de greus crítiques per part del sector popular, les associacions de víctimes i la formació UPyD.

La legalització de Sortu, però, deixava al descobert la contradicció que aquest dissabte, dia del congrés fundacional del partit, ha tornat a evidenciar-se en forma de vacant: l'absència del secretari general d'aquest partit, Arnaldo Otegi, que compleix comdemna a la presó de Logronyo pel "cas Bateragune".

Els membres de l'esquerra independentista segueixen reivindicant-ne la llibertat. I és que no s'entén, si no és en clau d'intercanvi polític, que el líder, una de les peces més importants en la pressió exercida des del mateix nacionalisme basc perquè ETA abandonés la via armada, segueixi entre reixes. En tot aquest temps de pau al País Basc i malgrat el clam social, la política penitenciària del govern del PP no ha variat ni un mil·límetre, almenys aparentment. I aquesta aparença, pel que sembla, també inclou Arnaldo Otegi, l'inspirador de Sortu.

En una entrevista a Ràdio Euskadi, el portaveu d'aquest partit, Pernando Barrena, va explicar fa només uns dies que quan es va demanar a la militància "proposar noms per cobrir els diferents llocs de responsabilitat", el d'Otegi va aparèixer "de manera massiva, en especial a l'hora de triar el secretari general".

Otegi demana un canvi d'estratègia i afirma que l'origen del conflicte encara no està resolt

Amb aquesta absència, que ha estat ben present en l'acte d'aquest dissabte, s'ha obert el congrés d'avui. Otegi, en una carta, ha demanat als militants un canvi d'estratègia, més enllà de "la desaparició de la lluita armada". En concret, ha afegit a la renúncia l'afirmació que "segueix vigent la violència dels dos estats, que constitueix l'origen del conflicte polític encara no resolt, ja que segueixen negant a Euskal Herria la condició de nació".

Més enllà d'aquesta vacant, l'estructura organitzativa de Sortu introdueix més novetats. Per exemple, la figura, per primer cop, del president del partit, càrrec que ocuparà Hasier Arraiz, un dirigent forjat políticament la dècada de la il·legalització. L'alabès, parlamentari d'EH Bildu i exmebre de la Mesa Nacional de Batasuna, ha apostat, durant la seva intervenció al congrés fundacional a Pamplona, per "obrir espais de diàleg i organitzar nous nuclis de pressió" perquè "Euskal Herria es mereix i necessita un present de pau i llibertat".

Els càrrecs que componen el Consell Nacional de Sortu van ser escollits el cap de setmana passat a les assemblees internes i han estat ratificats aquest dissabte per part dels 500 representants que s'han donat cita a l'auditori Baluarte de la capital navarresa.

A més d'Arraiz, integren el consell Idoia Aristu, responsable d'Organització, Joan Joxe Petrikorena, responsable de Comunicació, Marisa Alejandro, de Finances, i Maite Ubiria, de Relacions Internacionals. Joseba Permach ocuparà l'àrea de Lluita Institucional, mentre que Iosu Lizarralde, dirigirà l'àrea de Lluita Ideològica. Rufi Etxeberria serà responsable de l'òrgan nacional per a la Resolució del Conflicte. Com a portaveus han estat elegits Pernando Barrena, Amaia Izko i Xabi Larralde.

VÍDEOS RELACIONATS