El ciberactivisme respon de manera desigual davant la sentència sobre l'Estatut

A les xarxes socials hi ha reaccions davant la sentència sobre l'Estatut però no tenen el recorregut unitari d'altres protestes ni han aconseguit estendre's sota una mateixa etiqueta, com un ressò de les diferències que els partits polítics mantenen.
El ciberactivisme respon de manera desigual davant la sentència sobre l'Estatut
janquim

El ciberactivisme respon de manera desigual davant la sentència sobre l'Estatut

A les xarxes socials hi ha reaccions davant la sentència sobre l'Estatut però no tenen el recorregut unitari d'altres protestes ni han aconseguit estendre's sota una mateixa etiqueta, com un ressò de les diferències que els partits polítics mantenen.
La xarxa ha tornat a ser protagonista l'endemà de la notícia.

La xarxa ha tornat a ser protagonista l'endemà de la notícia.

Amb les reiterades mencions de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de la "indissoluble unitat d'Espanya", s'ha fet evident que la unitat dels catalans sí que és dissoluble. Després d'una primera reacció a la xarxa catalana davant la sentència, a mesura que el dia avança molts ciberactivistes prenen posicions en funció de les seves legítimes preferències polítiques.

Una prova d'aquesta situació s'obté fent una ullada a l'últim cop que es va produir un moviment reactiu. El dia que dotze diaris catalans es van publicar amb el mateix editorial, per donar suport al text refrendat de l'Estatut d'Autonomia, la xarxa va viure una reacció semblant que en poques hores va aconseguir un moviment unitari molt transversal. Els promotors d'aquella reacció eren dos ciberactivistes propers al PSC i a CiU. El primer estava avui més enfeinat amb les seves tasques d'agitació sindical i el segon va ser expulsat del CDC i actua per lliure sense arrossegar tantes persones com abans.

Potser la xarxa reaccionava aleshores de forma unitària perquè hi havia un text comú (l'editorial conjunt) i una causa més o menys clara. Aquesta vegada, la xarxa, que no és res més que un mirall digital i no prou equilibrat de la societat catalana, s'adapta a un paisatge diferent en què cada partit ha pres una direcció.

Qüestió preferida

Sí que és un tema rellevant: a Twit.cat es pot comprovar que les etiquetes més utilitzades avui entre els més de dos mil tuitaires catalans que hi ha registrats en aquest lloc són #estatut, #estatutfail, #adeuespanya, #sentencia i #somunanacio. Però això només demostra que la xarxa es fa ressò d'una notícia que ocupa les portades de tots els mitjans impresos i també dels mitjans digitals, com ha recollit el periodista Albert Cuesta.

Ara bé, que se'n parli no implica que hi hagi un corrent unitari en alguna direcció. Ben al contrari: una ullada a les pàgines oficials que els partits tenen a la xarxa social Facebook ensenya que cada opció escombra cap a casa.

La manifestació i les tisores escolars

La majoria d'aquestes pàgines serveixen perquè les organitzacions polítiques hi pengin les declaracions principals dels seus dirigents i per reforçar els lemes propis. Ja fa mesos que el ciberactivisme està orientat a la campanya electoral i és complicat que hi hagi una reacció comuna d'aquests internautes més aguerrits perquè els seus horitzons polítics són discrepants, des de la convicció que s'ha d'acatar la sentència fins a la creença que l'única sortida és la independència.

CiU és el que ha anat més de pressa i la frase d'Artur Mas assegurant que "Aquest no és el nostre Estatut" ja té una pàgina oficial amb unes tisores escolars com a imatge corporativa.

Fora d'això, l'únic punt de trobada gairebé comuna, a excepció dels simpatitzants del PP i de Ciutadans, és la convocatòria de la manifestació del dia 10 de juliol. La cita ja té el seu web i fa així evident que Òmnium Cultural estava a punt des de feia mesos.  

Altaveu de famosos


Excepció feta d'aquesta proposta conjunta, i com que la recerca a les xarxes socials fa veure que aquesta vegada no hi ha hagut una reacció unitària, l'interès es pot centrar en algunes opinions personals. El Twitter ha permès a Joan Laporta, que és a poques hores d'abandonar la presidència del FC Barcelona, reaparèixer en l'escenari polític, amb la consideració que la retallada és inacceptable.

Altres persones conegudes hi han dit la seva. L'humorista Andreu Buenafuente ha deixat dit que s'hauria d'haver mantingut l'Estatut aprovat al Parlament i en un altre missatge assegura que ahir va perdre Catalunya i que avui guanyarà Espanya (es refereix al futbol).

Entre "la roja" i la platja


Justament la coincidència entre aquests fets i el Mundial de Futbol ha provocat alguns comentaris. Algú fa circular una falsa notícia, que sembla l'expressió d'un desig, sobre l'abandonament de la selecció espanyola per part dels jugadors catalans, en protesta per la sentència. Però aquesta ficció és això: ficció.

La realitat és que és fàcil observar entre els missatges un cert desencís que conclou amb l'afirmació que no passarà res o es pregunta en veu alta si encara tenim autonomia per decidir... anar a la platja.