El Suprem condemna Garzón a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del "cas Gürtel"

El Tribunal Suprem ha condemnat el jutge Baltasar Garzón a onze anys d'inhabilitació per ordenar interceptar les trucades que van mantenir des de la presó els principals imputats en el "cas Gürtel" amb els seus advocats. Garzón ha estat condemnat per prevaricació. La decisió, que el tribunal ha pres per unanimitat, s'ha comunicat personalment a Garzón, que aquest matí ha estat convocat a la seu del Suprem. Poc després de saber la sentència, l'encara jutge de l'Audiència Nacional ha abandonat la seu de l'alt tribunal seriós i sense fer declaracions. El Consell General del Poder Judicial farà efectiva els pròxims dies l'expulsió de Garzón de la carrera judicial.
El Suprem condemna Garzón a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del "cas Gürtel"
Madrid

El Suprem condemna Garzón a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del "cas Gürtel"

El Tribunal Suprem ha condemnat el jutge Baltasar Garzón a onze anys d'inhabilitació per ordenar interceptar les trucades que van mantenir des de la presó els principals imputats en el "cas Gürtel" amb els seus advocats. Garzón ha estat condemnat per prevaricació. La decisió, que el tribunal ha pres per unanimitat, s'ha comunicat personalment a Garzón, que aquest matí ha estat convocat a la seu del Suprem. Poc després de saber la sentència, l'encara jutge de l'Audiència Nacional ha abandonat la seu de l'alt tribunal seriós i sense fer declaracions. El Consell General del Poder Judicial farà efectiva els pròxims dies l'expulsió de Garzón de la carrera judicial.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
La sentència, de 68 pàgines i de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, insisteix que la decisió de Garzón d'autoritzar les escoltes va ser "injusta" perquè "va laminar" de forma arbitrària i substancial el dret de defensa dels imputats pel "cas Gürtel" a la presó -Francisco Correa, Pablo Crespo i Antoine Sánchez-, "sense cap raó que pugui resultar mínimament acceptable".


La sentència diu que les escoltes van ser pròpies de "règims totalitaris"

La sentència assenyala que Garzón va situar "tot el procés penal espanyol, teòricament dotat de les garanties constitucionals i legals pròpies d'un Estat de dret contemporani, al nivell dels sistemes polítics i processals característics de temps ja superats, [...] admetent pràctiques que en els temps actuals només es troben en els règims totalitaris en què tot es considera vàlid per obtenir la informació que interessa, o se suposa que interessa, a l'Estat". I afegeix que, en adoptar aquesta decisió, "va prescindir de les mínimes garanties efectives per als ciutadans i va convertir d'aquesta manera les previsions constitucionals i legals sobre el particular en meres proclamacions buides de contingut".

El tribunal, presidit pel magistrat Joaquín Giménez, ha estat integrat, a més del ponent Miguel Colmenero, pels magistrats Andrés Martínez Arrieta, Francisco Monterde, Juan Manuel Berdugo, Manuel Marchena -instructor del cas dels cobraments de Nova York- i Luciano Varela, instructor de la causa contra Garzón per investigar els crims del franquisme.

La sentència puntualitza que les úniques "restriccions admissibles" al dret a l'assistència lletrada dels interns en presó preventiva són les fixades en l'article 51.2 de la llei general penitenciària. Així, "la intervenció de les comunicacions [...] només es poden acordar en casos de terrorisme i prèvia ordre de l'autoritat competent". Per tant, diu la sentència, "per resoldre altres casos en què s'entengués que la intervenció pogués ser imprescindible, seria necessària una reforma legal que contingués una habilitació de qualitat suficient per intervenir les comunicacions entre interns i lletrats defensors o expressament cridats en relació amb assumptes penals, establint els casos i les circumstàncies en què aquesta intervenció seria possible i les conseqüències de la mateixa".

Segons el parer de l'alt tribunal, Garzón no hauria pogut seguir "cap dels mètodes d'interpretació del dret usualment admesos" per concloure raonadament "que és possible restringir substancialment el dret de defensa, amb els devastadors efectes que ocasiona en el nucli de l'estructura del procés penal, en les condicions que es va fer".

A més, la sentència incideix en el fet que Garzón no disposava, en el moment d'ordenar les escoltes, de "cap dada que pogués indicar mínimament, en una valoració raonable, que la condició de lletrat i l'exercici del dret de defensa s'estaven utilitzant com a coartada per facilitar la comissió de nous delictes".

La visió de Garzón, segons el Suprem, és que n'hi ha prou per justificar les escoltes amb la intenció de l'instructor d'evitar el risc que l'imputat cometi altres fets delictius. "Aquesta forma d'actuar causaria una destrucció generalitzada del dret de defensa que no té cabuda a la Constitució", apunta la sentència.


No hi ha atac a la independència judicial

Des de la perspectiva de la Sala Penal del Suprem, la previsió legal del delicte de prevaricació pel qual es condemna Garzón "no pot ser entesa en cap cas com un atac a la independència del jutge, sinó com una exigència democràtica imposada per la necessitat de reprovar penalment una conducta executada en l'exercici del poder judicial que, amb el pretext de l'aplicació de la llei, resulta frontalment vulneradora de l'Estat de dret ".

Finalment, subratlla que la pretensió legítima de l'Estat pel que fa a la persecució i sanció de les conductes delictives "només ha de satisfer dins dels límits imposats a l'exercici del poder pels drets que corresponen als ciutadans en un Estat de dret". "Ningú discuteix seriosament en aquest marc que la recerca de la veritat, fins i tot suposant que s'assoleixi, no justifica l'ús de qualsevol mitjà. La justícia obtinguda a qualsevol preu acaba no sent justícia".


Garzón justificava les escoltes per evitar que els delictes continuessin

Durant el judici, celebrat del 17 al 19 de gener, el jutge va argumentar que les escoltes eren l'única manera d'evitar que els delictes continuessin i que amb aquella acció volia evitar el blanqueig de diners. El jutge va declarar la seva innocència, assegurant que a cada moment va garantir el dret de defensa dels investigats i va dir que assumia "totes i cadascuna de les decisions, que van ser preses reflexivament i en compliment de la més estricta legalitat". Per la seva part, els testimonis van insistir que el jutge estava obsessionat amb el dret de defensa. 

La inhabilitació es fa pública just l'endemà que va quedar vist per a sentència l'altre judici en què Garzón estava imputat, per investigar les morts del franquisme. Garzón va dir que tenia la "consciència tranquil·la".

VÍDEOS RELACIONATS