El Nobel premia el descobriment de les cèl·lules reprogramables per convertir-se en qualsevol tipus de teixit

El britànic John B. Gurdon i el japonès Shinya Yamanaka han estat guardonats per haver descobert com es poden "reprogramar" cèl·lules madures perquè "es converteixin en cèl·lules immadures capaces de transformar-se en qualsevol tipus de teixit", un descobriment que "ha revolucionat la comprensió científica de com es desenvolupen les cèl·lules i els organismes".
El Nobel premia el descobriment de les cèl·lules reprogramables per convertir-se en qualsevol tipus de teixit
Estocolm

El Nobel premia el descobriment de les cèl·lules reprogramables per convertir-se en qualsevol tipus de teixit

El britànic John B. Gurdon i el japonès Shinya Yamanaka han estat guardonats per haver descobert com es poden "reprogramar" cèl·lules madures perquè "es converteixin en cèl·lules immadures capaces de transformar-se en qualsevol tipus de teixit", un descobriment que "ha revolucionat la comprensió científica de com es desenvolupen les cèl·lules i els organismes".
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
El britànic John B. Gurdon i el japonès Shinya Yamanaka han estat guardonats amb el premi Nobel de Medicina 2012. L'Institut Karolinska d'Estocolm els ha triat per haver descobert com es poden "reprogramar" cèl·lules madures perquè "es converteixin en cèl·lules pluripotents", és a dir, "cèl·lules immadures capaces de transformar-se en qualsevol tipus de teixit".

Els portaveus de l'institut suec consideren que, amb la reprogramació de cèl·lules, els dos científics han "creat noves oportunitats d'estudiar malalties i desenvolupar mètodes de diagnosi i teràpia". A Gurdon se li reconeix el descobriment, el 1962, que "l'especialització de les cèl·lules és reversible", i a Yamakata  se'l premia per haver descrit, quaranta anys després, com les "cèl·lules madures intactes" es poden "reprogramar per convertir-les en cèl·lules mare".

Tots dos avanços, segons el jurat, "han revolucionat la comprensió científica de com es desenvolupen les cèl·lules i els organismes". "Ara entenem que les cèl·lules madures no tenen per què quedar confinades per sempre en el seu estat especialitzat", afegeix el comunicat.

Aquest any el Nobel està dotat amb 8 milions de corones sueques, és a dir, uns 930.000 euros, un 20% menys que l'edició anterior. El de Medicina obre la ronda de Nobels d'enguany. Dimarts s'anunciarà el de Física; dimecres, el de Química; el de Literatura es donarà a conèixer dijous, i el de la Pau, divendres. Dilluns es tancarà la sèrie d'aquest any amb l'anunci del premiat en la categoria d'Economia.

VÍDEOS RELACIONATS