Madrid

Educació ampliarà fins a un 20% la ràtio d'alumnes per aula i fins a 25 les hores lectives per als mestres

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, s'ha reunit amb els titulars d'Ensenyament de les comunitats autònomes per presentar-los el decret llei que recull com pensa retallar els 3.000 milions d'euros addicionals. Un ajust que se suma als 3.400 milions que ja s'han restat en els pressupostos des del 2010. Després de la trobada, Wert ha explicat que l'executiu ampliarà fins a un 20% la ràtio d'alumnes per aula, tant a Primària com a Secundària i la resta d'Ensenyaments que inclou la llei orgànica. També s'ampliaran les hores de classe que fan els mestres. A partir d'ara, s'establirà una part lectiva de la jornada de 25 hores a Infantil i Primària, i de 20 hores a la Secundària obligatòria. Dues mesures, però, segons ha dit, que són temporals d'acord amb l'actual conjuntura econòmica.
Redacció

Entre les altres mesures, aquesta de caràcter conjuntural, l'eliminació de l'obligatorietat dels centres d'oferir almenys dos de les tres modalitats de Batxillerat o que els mòduls de 2.000 hores per graus mitjà i superior s'ajornen fins al curs 2014-2015. A més, no es podran crear nous complements retributius transitòriament i es modifica el criteri de substitucions per sempre: a partir d'ara, les baixes de menys de 10 dies hauran de ser cobertes pel mateix centre, segons el decret llei.

Wert, que ha presentat aquestes mesures temporals i conjunturals, ha assegurat que no es tracta d'una reforma educativa del govern, sinó que amb elles s'estableixen les condicions necessàries per fer-la i salvar l'educació pública, que ha patit d'una "política imprudent i irresponsable" els últims anys.

En la mateixa línia, el ministre ha defensat que es tracta de "mesures d'austeritat" que no incideixen sobre la cobertura, la qualitat ni l'equitat. "Es tracta de mesures marcades per la flexibilitat que s'adapten a la particularitat de cada comunitat autònoma", ha dit al ministre, que ha explicat que les comunitats són conscients que el compliment de la consolidació fiscal és "una exigència" i, en aquest sentit, ha destacat que hi ha un ampli consens.

En qualsevol cas, Wert ha reconegut que les mesures tindran més o menys incidència en funció de com s'apliquin a les comunitats. I és que, precisament, seran les comunitats les que hauran de retallar, ja que gestionen el 83% del pressupost total d'educació.

El ministre, que vol que les mesures s'adoptin en el marc "més dialogat i pactat possible", ha demanat "un esforç important als docents d'aquest país i els ho agraïm per endavant".

A la reunió territorial hi ha assistit la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que ja es va mostrar preocupada per l'anunci del govern espanyol de retallar 10.000 milions en sanitat i educació, precisament dues competències que es troben a mans de les comunitats autònomes. Rigau va recordar que la llei d'educació de Catalunya és la que permet garantir que no hi ha duplicitats en el model educatiu català i va apuntar la voluntat del govern de Mariano Rajoy de "canviar el model autonòmic" i recentralitzar l'Estat mitjançant aquestes mesures.

Els territoris del PP, en canvi, ja van avalar aquest dissabte les dues retallades addicionals en una reunió que els presidents autonòmics i territorials del PP van celebrar amb el president del govern espanyol. A la trobada els presidents van signar el "gran pacte" del PP per l'austeritat, en paraules de la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, fet que inclou el compromís de complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,5% del PIB el 2012 i amb la necessitat de "prioritzar" la despesa per poder garantir que es continuïn prestant els serveis bàsics.

Dijous Wert s'ha de reunir amb el Consell General d'Universitats, en què també proposarà retallades. En aquest cas, però, les reformes passen per les conclusions a què arribi la comissió d'experts que el Consell de Ministres va nomenar divendres. Sobre la taula hi ha la possibilitat d'augmentar les taxes universitàries -una competència autonòmica- i suprimir algunes carreres amb poca demanda, a banda d'augmentar les hores lectives dels professors.