Dues universitàries catalanes, entre les víctimes de l'allau humana del Loveparade
Dues joves catalanes van morir en la tràgica estampida viscuda al Loveparade alemany, el festival de música techno més important d'Europa. Es tracta de dues noies de 22 anys de Tarragona i Cambrils que cursaven una beca Erasmus a la Universitat de Münster. Almenys quatre espanyols més van resultar ferits en el sinistre, tres dels quals ja han rebut l'alta mèdica, i es desconeix l'estat de la quarta persona. Dinou morts i 350 ferits és el balanç de l'allau humana mentre creixen les crítiques a l'organització i les autoritats per les insuficients vies d'entrada i sortida, a través d'un túnel, i per no haver-hi limitat l'afluència de públic.
Dol i indignació són els sentiments a Alemanya el dia després de l'allau humana en què van morir 19 persones, d'entre 20 i 40 anys, per asfíxia i aixafament, entre elles les dues estudiants catalanes, segons fonts del Ministeri d'Exteriors, i almenys cinc ciutadans estrangers més, d'Itàlia, la Xina, Holanda i Austràlia. La resta de víctimes són ciutadans alemanys i queda pendent un cadàver per identificar. L'estampida també va deixar 342 ferits, quatre dels quals són espanyols. Tres ja han sortit de l'hospital, i es desconeix l'estat del quart. El consolat espanyol assegura que ha assistit una quinzena de ciutadans que buscaven ajuda per tornar a casa com més ràpid millor.
Testimoni esfereïdor d'una amiga de les víctimes catalanes
Les víctimes catalanes, Marta Acosta i Clara Zapater, de 22 anys, eren estudiants de Filologia Anglesa i de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Autònoma de Barcelona, i cursaven un Erasmus a la Universitat de Münster, pròxima a Duisburg. S'havien traslladat al festival amb un grup d'universitaris per celebrar el final de curs i tenien pensat tornar a Catalunya aquesta setmana que ve. En un comunicat publicat al seu web, la Universitat de Münster s'ha mostrat consternada i molt trista per la mort de les joves. La rectora s'ha reunit amb amics i coneguts de totes dues alumnes i ha posat a la seva disposició tota l'ajuda disponible, i ha anunciat que farà aquesta setmana un acte de record.
Entre aquests amics hi havia Joana Maria Ginard, veïna de Mallorca. En declaracions a IB3, Ginard ha explicat que es va assabentar de la desaparició de les seves amigues cap a les 9 del vespre de dissabte, quan un altre amic li va trucar per explicar-li què havia passat. En el moment dels fets ella era en un altre punt del recinte. Ginard ha explicat que el grup d'amics intentava accedir al recinte però que hi havia "tancaments i tanques i no podien". La gent va començar a posar-se nerviosa i a empènyer, i n'hi havia que intentaven entrar i d'altres sortir. La noia prossegueix i assegura que els seus amics eren conscients que la gent s'estava morint i que estaven trepitjant persones. També que havien d'intentar no caure perquè "si queien estaven morts".
Per què?
Al lloc de la tragèdia, ciutadans anònims hi han dipositat flors i espelmes en record de les víctimes. Tothom es fa la mateixa pregunta: per què? Ningú s'explica com es va poder arribar a produir el col·lapse de milers de persones en el punt d'accés, a través d'un túnel, al recinte del Loveparade.
S'ha obert una investigació sobre les causes de la tragèdia, però tot indica que un excés de gent i les deficients vies d'entrada i d'evacuació van propiciar-la. De fet, segons un diari alemany, els bombers i la policia havien advertit l'alcalde de Duisburg contra les deficiències del pla de seguretat previst. Fins i tot el fundador del Loveparade, Dr. Motter, lamenta que "la desgràcia es podria haver evitat", parla d'infraccions greus i n'acusa directament els organitzadors, que assegura que "només volen fer diners".
La falta d'espai, la calor i les llargues hores de cua es van convertir en una barreja explosiva. Els testimonis parlen d'una massa de gent que empenyia en totes direccions i intentaven pujar per les escales i les parets. Era una situació de pànic absolut. No es podia anar endavant ni enrere.
El primer Loveparade "tancat"
La de Duisburg va ser la primera edició de la festa que se celebrava en un recinte tancat, l'antiga estació de mercaderies de Güter. Un lloc que, segons els mitjans alemanys, podia acollir un màxim de 300.000 visitants. Això, tot i saber que l'afluència al Loveparade de les últimes edicions havia superat el milió de persones. Per accedir a l'entrada principal, aparentment, una única via d'accés, un túnel, construït als anys 60, de 200 metres de llargada i 30 d'amplada. Ni tan sols tenia sortides d'emergència.
No va ser l'únic error. Per a un esdeveniment com aquest només es van desplegar 1.200 policies, un per cada mil visitants. Els serveis d'emergència van quedar immediatament superats per la tragèdia i els equips de rescat, segons els testimonis, van trigar massa a arribar-hi. Arran del festival, l'autopista A-59, que transcorre al costat del recinte, estava tancada.
Versions contradictòries
Els organitzadors parlen d'1,4 milions de participants, i nombrosos testimonis expliquen que, a mitja tarda, es va anunciar per megafonia que s'havia tancat l'accés al recinte i que es va demanar als que encara no eren a dins que se n'anessin.
Aquest diumenge, però, les autoritats de Duisburg han explicat que l'antiga estació de mercaderies on se celebrava el festival podia acollir només 300.000 persones i que no estava plena, ja que l'única dada que els consta són els cent mil participants que havien arribat en tren. Ni el cap del gabinet de crisi ni l'alcalde ni el cap de policia han volgut donar més detalls sobre les causes de la tragèdia. Han argumentat que hi ha una investigació en marxa.
Per la seva part, la policia local assegura que cap de les víctimes mortals va perdre la vida a l'interior del túnel, sinó en les rampes contigües o en intentar pujar per una escala, principalment al costat oest de l'entrada. També diuen que poc abans de la tragèdia es va habilitar un segon accés i aclareix que en cap moment es van tancar les portes del Loveparade. Finalment, neguen les xifres d'efectius que s'han publicat fins ara. Afirmen que hi havia destinats 4.000 agents més un reforç d'un miler d'agents de seguretat privats a l'interior del recinte.
Els organitzadors, que no van suspendre de forma immediata el festival per evitar mals majors, han dit aquest diumenge que no es tornarà a fer mai més.
Testimoni esfereïdor d'una amiga de les víctimes catalanes
Les víctimes catalanes, Marta Acosta i Clara Zapater, de 22 anys, eren estudiants de Filologia Anglesa i de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Autònoma de Barcelona, i cursaven un Erasmus a la Universitat de Münster, pròxima a Duisburg. S'havien traslladat al festival amb un grup d'universitaris per celebrar el final de curs i tenien pensat tornar a Catalunya aquesta setmana que ve. En un comunicat publicat al seu web, la Universitat de Münster s'ha mostrat consternada i molt trista per la mort de les joves. La rectora s'ha reunit amb amics i coneguts de totes dues alumnes i ha posat a la seva disposició tota l'ajuda disponible, i ha anunciat que farà aquesta setmana un acte de record.
Entre aquests amics hi havia Joana Maria Ginard, veïna de Mallorca. En declaracions a IB3, Ginard ha explicat que es va assabentar de la desaparició de les seves amigues cap a les 9 del vespre de dissabte, quan un altre amic li va trucar per explicar-li què havia passat. En el moment dels fets ella era en un altre punt del recinte. Ginard ha explicat que el grup d'amics intentava accedir al recinte però que hi havia "tancaments i tanques i no podien". La gent va començar a posar-se nerviosa i a empènyer, i n'hi havia que intentaven entrar i d'altres sortir. La noia prossegueix i assegura que els seus amics eren conscients que la gent s'estava morint i que estaven trepitjant persones. També que havien d'intentar no caure perquè "si queien estaven morts".
Per què?
Al lloc de la tragèdia, ciutadans anònims hi han dipositat flors i espelmes en record de les víctimes. Tothom es fa la mateixa pregunta: per què? Ningú s'explica com es va poder arribar a produir el col·lapse de milers de persones en el punt d'accés, a través d'un túnel, al recinte del Loveparade.
S'ha obert una investigació sobre les causes de la tragèdia, però tot indica que un excés de gent i les deficients vies d'entrada i d'evacuació van propiciar-la. De fet, segons un diari alemany, els bombers i la policia havien advertit l'alcalde de Duisburg contra les deficiències del pla de seguretat previst. Fins i tot el fundador del Loveparade, Dr. Motter, lamenta que "la desgràcia es podria haver evitat", parla d'infraccions greus i n'acusa directament els organitzadors, que assegura que "només volen fer diners".
La falta d'espai, la calor i les llargues hores de cua es van convertir en una barreja explosiva. Els testimonis parlen d'una massa de gent que empenyia en totes direccions i intentaven pujar per les escales i les parets. Era una situació de pànic absolut. No es podia anar endavant ni enrere.
El primer Loveparade "tancat"
La de Duisburg va ser la primera edició de la festa que se celebrava en un recinte tancat, l'antiga estació de mercaderies de Güter. Un lloc que, segons els mitjans alemanys, podia acollir un màxim de 300.000 visitants. Això, tot i saber que l'afluència al Loveparade de les últimes edicions havia superat el milió de persones. Per accedir a l'entrada principal, aparentment, una única via d'accés, un túnel, construït als anys 60, de 200 metres de llargada i 30 d'amplada. Ni tan sols tenia sortides d'emergència.
No va ser l'únic error. Per a un esdeveniment com aquest només es van desplegar 1.200 policies, un per cada mil visitants. Els serveis d'emergència van quedar immediatament superats per la tragèdia i els equips de rescat, segons els testimonis, van trigar massa a arribar-hi. Arran del festival, l'autopista A-59, que transcorre al costat del recinte, estava tancada.
Versions contradictòries
Els organitzadors parlen d'1,4 milions de participants, i nombrosos testimonis expliquen que, a mitja tarda, es va anunciar per megafonia que s'havia tancat l'accés al recinte i que es va demanar als que encara no eren a dins que se n'anessin.
Aquest diumenge, però, les autoritats de Duisburg han explicat que l'antiga estació de mercaderies on se celebrava el festival podia acollir només 300.000 persones i que no estava plena, ja que l'única dada que els consta són els cent mil participants que havien arribat en tren. Ni el cap del gabinet de crisi ni l'alcalde ni el cap de policia han volgut donar més detalls sobre les causes de la tragèdia. Han argumentat que hi ha una investigació en marxa.
Per la seva part, la policia local assegura que cap de les víctimes mortals va perdre la vida a l'interior del túnel, sinó en les rampes contigües o en intentar pujar per una escala, principalment al costat oest de l'entrada. També diuen que poc abans de la tragèdia es va habilitar un segon accés i aclareix que en cap moment es van tancar les portes del Loveparade. Finalment, neguen les xifres d'efectius que s'han publicat fins ara. Afirmen que hi havia destinats 4.000 agents més un reforç d'un miler d'agents de seguretat privats a l'interior del recinte.
Els organitzadors, que no van suspendre de forma immediata el festival per evitar mals majors, han dit aquest diumenge que no es tornarà a fer mai més.
