Desenes de milers de voluntaris elaboren el mapa lliure del món

Una comunitat mundial de voluntaris elabora mapes lliures, seguint l'estil de la Viquipèdia. Ja ha arribat a més de 275.000 integrants i, tot i que a Catalunya encara són grups reduïts, han triat Girona per celebrar-hi la seva quarta trobada anual.
Desenes de milers de voluntaris elaboren el mapa lliure del món
janquim

Desenes de milers de voluntaris elaboren el mapa lliure del món

Una comunitat mundial de voluntaris elabora mapes lliures, seguint l'estil de la Viquipèdia. Ja ha arribat a més de 275.000 integrants i, tot i que a Catalunya encara són grups reduïts, han triat Girona per celebrar-hi la seva quarta trobada anual.
Actualitzat
OpenStreetMap de Terrassa, un dels llocs de Catalunya on hi ha comunitats que "mapegen".

OpenStreetMap de Terrassa, un dels llocs de Catalunya on hi ha comunitats que "mapegen".

La majoria d'usuaris d'internet estan acostumats a consultar mapes gràcies a l'eina que Google ofereix i també gràcies a serveis similars que tenen oberts altres empreses com Yahoo! o Bing.

Però la informació que contenen, tot i que es pot consultar, pertany a aquestes marques, de la mateixa manera que les principals companyies en aquesta especialitat, Navtech i Teleatlas, són propietàries de les dades amb què treballen, per exemple, molts dels navegadors que els conductors instal·len als seus cotxes.

Com la Viquipèdia

De la mateixa manera que la Viquipèdia s'escriu amb la contribució de molts voluntaris, OpenStreetMap (OSM) permet que una comunitat de més de 275.000 persones a tot el món elabori uns mapes lliures, creats amb l'esforç de la gent.

Més de dos centenars de cartògrafs, geògrafs i enginyers informàtics d'arreu del món es troben des d'avui i fins diumenge a Girona, en una conferència anual que aplega els voluntaris "mapejadors".

Així com l'enciclopèdia col·laborativa ha suscitat dubtes entre els més incrèduls, amb els mapes oberts els passa el mateix. Però disposen d'uns quants exemples que permeten fer-se una idea prou fidedigna de la seva contribució.

Si es compara, per exemple, el mapa d'OSM de Bagdad o de la Ciutat Prohibida de Pequín amb altres propostes, és fàcil adonar-se del grau de detall i concreció que s'ha obtingut. Per si això fos poc, i en paraules del professor de Harvard John Crowley, "OpenStreetMap ha salvat vides".

Salvant vides a Haití

S'atreveix a fer aquesta afirmació perquè així ha estat reconegut des d'ONGs i les mateixes Nacions Unides, almenys en un cas. Quan el terratrèmol va assolar Haití, els combois humanitaris es fiaven d'uns mapes que en qüestió de segons havien quedat obsolets. La participació de les persones que eren sobre el terreny, indicant on hi havia un pas segur i quins punts ja eren inaccessibles va estalviar recorreguts fiasco i va assegurar que les trameses d'ajuda arribessin a la seva destinació.

Les diferències són rellevants, com es pot veure en una comparació ràpida entre diversos mapes de la capital haitiana: el d'OSM, el de Google Maps, el de Yahoo! i el de Bing.

De la mateixa manera, hi ha entitats que procuren fer mapes de zones que no solen interessar aquells que busquen un rendiment comercial immediat, com és el cas de l'acció a Rwanda de GeospatialLearning.

Britànics i alemanys

Les comunitats més actives es troben a la Gran Bretanya i Alemanya, però a Espanya hi ha uns quants grups que intenten omplir els espais buits. Per això el madrileny Ivan Sánchez, que és el responsable d'aquest grup al conjunt de l'Estat, explica que quan va amb cotxe i du el seu aparell de GPS en marxa, si cal fa una rotonda tres cops, perquè les dades quedin ben posicionades, i mira d'entrar a totes les gasolineres, perquè així després podrà traslladar la informació al mapa compartit per tothom.

Al País Basc hi ha potser els grups més treballadors i n'hi ha prou per comprovar-ho amb fer una ullada al mapa d'Eibar. És clar que hi ha una explicació: és en aquesta localitat on hi té la seu l'empresa Tagzania, dedicada justament als mapes lliures. Un dels seus darrers projectes, Mapapel, consisteix a facilitar la transposició d'aquests mapes creats pels usuaris a un full de paper.

Pocs catalans "mapejant"

A Catalunya hi ha poca gent que s'hagi abocat a aquesta tasca. Destaca el professor de la UPC Jaume Figueras. Viu a Terrassa i es podria endevinar mirant aquesta població vallesana al mapa d'OSM.

Figueras explica al 3cat24 que és partidari d'un diàleg constant amb les administracions, perquè facilitin les dades de què disposen i ajudin d'aquesta manera a aconseguir resultats tan espectaculars com els del nou mapa de Girona, on cada punt verd indica la posició exacta d'un arbre i els detalls s'hi observen amb una força extraordinària. En aquest cas, això ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament, que ha compartit les dades.

Dades públiques, comunitats i empreses

Es podria pensar que la solució ideal seria que tots els ajuntaments fessin el mateix, però el fundador d'aquest moviment d'abast mundial, Steve Coast, no hi està del tot d'acord i explica a aquest mitjà per què. "Si els governs entreguen totes les dades és com si ells fessin els mapes i la comunitat perdrà interès a contribuir", sosté. I assegura que el grau de detall que la gent aporta és tan o més gran que el que es pugui obtenir amb les dades públiques.

L'exemple del zoo de Berlín és prou clar: hi ha fins i tot els noms dels animals que es troben a cada recinte, una aproximació impossible en altres mapes que els usuaris solen consultar.

Coast prefereix obviar les raons ideològiques que solen envoltar els defensors del programari lliure i subratlla per damunt de tot els efectes pràctics. La seva mirada tan pragmàtica té sentit perquè la idea la va tenir quan era un estudiant i necessitava accedir a uns mapes que no el satisfeien.

A partir d'OSM, hi ha un nombre gairebé infinit d'aplicacions possibles, empreses que ofereixen l'opció de compartir mapes i de desar rutes i viatges de la mateixa manera que molts usuaris desen fotografies en una galeria d'internet o pengen vídeos a YouTube.

Llocs com Mapme, Cloudmade, Mapquest, Ito o Patch són només pocs exemples de les desenes de noves empreses que miren d'interessar els usuaris amb productes i serveis relacionats amb els mapes. Tot una expansió que prova que es tracta d'un sector en estat d'ebullició, també a Catalunya, on Nexus Geografics treballa amb dades públiques per resoldre projectes d'encàrrec, com ara la geoposició del sistema d'alarmes de la policia autonòmica.

Elefants i lleopards

La importància d'aquesta trobada, que no és "una reunió de gent estranya", queda confirmada per la presència del mateix director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, Jaume Miranda.

En una conversa amb el 3cat24, destaca que el volum més important de les dades geogràfiques, fins i tot aquelles que comercialitzen empreses privades, provenen de la inversió pública, de tots els ens que arreu del món fotografien, escalen i milloren els mapes. I defineix aquests instituts com els elefants mentre que les comunitats de mapes lliures són els lleopards, més àgils i veloços però també amb menys volum i consistència. Per això està convençut que la combinació adequada del que fan els uns i els altres és el que pot aportar mapes útils i fiables al màxim de persones, que d'això es tracta al capdavall.