ANÀLISI

Dedica'm un poema

Maria Carme Roca dedica un particular homenatge al poeta Miquel Martí i Pol, quan es compleixen els deu anys de la seva mort. La manera de fer-ho és una magnífica novel·la juvenil on integra els versos del creador de Roda de Ter amb una trama que serveix per anar repassant la biografia de l'escriptor, en un context d'intriga molt ben portat.

Enllaç a altres textos de l'autor Jordi Cervera

Jordi Cervera

Periodista de Catalunya Ràdio i escriptor

Actualitzat

Barcanova acaba de publicar "Dedica'm un poema, encara que sigui teu", una nova proposta de Maria Carme Roca.

 

Sigui quin sigui el registre que agafa, Roca és sempre un valor segur, i aquesta història no fa sinó refermar-ho. La trama parteix d'una noia, la Laura, que està molt enfadada perquè en el decurs d'una classe s'assabenta que els poemes que l'Oriol, el noi que li agrada, li ha estat enviant per WhatsApp, són en realitat de Miquel Martí i Pol. Aquest descobriment coincideix amb el fet que els toca escriure un treball sobre el poeta de Roda de Ter, un treball on hi tindrà un paper destacat la besàvia de la Laura, l'Emília, que té un secret que no ha explicat mai a ningú, relacionat amb l'escriptor.

 

A partir d'aquí, la Maria Carme posa tota la seva habilitat narrativa al servei de diferents objectius, que s'acaben complint a la perfecció. D'entrada, una obvietat, però que cal destacar-la: el registre, la capacitat per agafar els girs i la sensibilitat de la gent a qui en principi va dirigida (tot i que això de les etiquetes d'edat és sempre un llast més que discutible). Sigui com sigui, el lector té en tot moment la sensació d'estar vivint la trama sota el prisma de la protagonista, amb els seus problemes, la seva manera de pensar, els seus registres vitals, i això és sempre un mèrit.

 

Després podríem parlar de la qüestió més formal: introduir la poesia de Martí i Pol en una novel·la dirigida al públic juvenil, amb tots els perills que l'experiment comporta. Es tracta d'un repte que pot ser qualsevol cosa menys senzill i, per això, resulta tot un encert el recurs d'anar utilitzant versos, estrofes o poemes com a part viva i necessària de la narració, sense que semblin un pegat o que s'està fent una classe de literatura, i que aquest treball acabi comportant la possibilitat, no gens remota, de despertar un interès en el lector per la poesia de Miquel Martí i Pol.

 

D'altra banda, tampoc no hem de menystenir la dosi d'intriga que representa l'interès per descobrir el secret que amaga la besàvia: un conjunt d'elements que fan que aquest llibre sigui, una vegada més, una diana de Maria Carme Roca i una obra que es pot convertir sense problemes en una magnífica eina introductòria per anar estimant la poesia en general i la de Martí i Pol en particular, tot demostrant que no és un gènere opac i esquerp i que es pot fer qualsevol cosa, si es fa amb gràcia i habilitat.

 

Anar al contingut