Debat en el món universitari per l'aparició de cursos en línia gratuïts ofertats per universitats de prestigi

Des de molts àmbits universitaris s'estudia el fenomen dels anomenats MOOC, cursos en línia gratuïts oferts per universitats de prestigi. Els docents alerten que són fórmules d'autoaprenentatge sense tutela
Debat en el món universitari per l'aparició de cursos en línia gratuïts ofertats per universitats de prestigi

Debat en el món universitari per l'aparició de cursos en línia gratuïts ofertats per universitats de prestigi

Des de molts àmbits universitaris s'estudia el fenomen dels anomenats MOOC, cursos en línia gratuïts oferts per universitats de prestigi. Els docents alerten que són fórmules d'autoaprenentatge sense tutela
Redacció
Campus de l'Universitat d'Stanford

Campus de l'Universitat d'Stanford

El món universitari té tot un debat obert. S'han començat a estendre per internet els que s'anomenen MOOC. Són cursos universitaris gratuïts on no fa falta cap requisit per matricular-s'hi. Hi ha diverses webs que ja registren milions d'estudiants de tot el món que segueixen aquests cursos organitzats per centres tan prestigiosos com Harvard o Stanford.

Des de molts àmbits universitaris s'estudia el fenomen, se n'analitzen els pros i els contres i s'adverteix que són cursos d'autoaprenentatge, que no s'han de confondre amb un pla d'estudis universitari.

L'última tendència anglosaxona d'ensenyament en línia ha provocat un debat molt profund en el món universitari. Es coneix amb el nom de MOOC, Massive Open Online Courses. Són cursos universitaris massius, oberts a tothom, completament gratuïts i es fan a través d'internet. A la web nord-americanacoursera.org s'ofereixen cursos d'una vintena d'universitats tan prestigioses com Princeton o Stanford. La web ja suma més de dos milions de matriculacions d'estudiants de tot el món.

A la Universitat Oberta de Catalunya estan analitzant el fenomen, però hi veuen molts riscos. Tenir accés a una documentació no vol dir tenir accés a un ensenyament. Pensen que els MOOC tenen més a veure amb l'autoaprenentatge, perquè no disposen de professors que tutelin en bones condicions tants alumnes.

Albert Sangrà de la Universitat Oberta de Catalunya dona la seva opinió; "Ens hem de plantejar si el simple accés a l'informacio o als continguts és el que fa que la gent aprengui", "Estem parlant de milers d'estudiants i la veritat, fer una tasca de seguiment i d'acompanyament per milers d'estudiants és francament difícil fer-ho bé"

Des d'aquesta setmana, la Universitat Pompeu Fabra ofereix a la seva web els primers dos cursos MOOC sobre àlgebra i emprenedoria. Pensen que pot ser un complement a l'oferta docent, però tenint en compte els avantatges i les limitacions del sistema.

Segons l'organitzadora dels cursos MOOC a la UPF, Vanessa Daza, "A una universitat darrera sempre hi ha un pla d'estudis un cap d'estudis, un director, un degà, que garanteix que el que s'està fent és una cosa amb cap i peus, això son unes quantes assignatures amb las quals tu adquireixes certs coneixements"

Els MOOC encara estan en un estat molt embrionari. Hi ha qui pensa que pot ser una estratègia de màrqueting d'universitats de tot el món, però el nou fenomen ja és motiu d'un debat obert.