Barcelona

De nous pobres i perduts a nous implicats: blogs, webs i xarxes reactiven la consciència ciutadana (II)

Nereida Carrillo
implicats

Detall de blogs i projectes col·laboratius a internet

La veu d'una generació perduda

La frustració i desesperança que transmeten les paraules de l'Èric impregnen també el tràiler que el Benjamin Villegas ha penjat a internet per promoure el seu projecte. Villegas i el seu grup pretenen deixar constància de la veu d'una generació, anomenada generació perduda, a través d'un disc que busquen finançar a Verkami. Aquest jove, nascut el 1982, explica que el projecte va néixer de la voluntat de retratar una generació però també de sacsejar el panorama musical: "Estic obsessionat amb la participació i amb refundar el concepte d'independència musical. Això ho podem fer amb internet: fer els discos amb els teus oients". I és que una de les possibilitats que plantegen als seus mecenes és cantar amb ells els cors.

Aquest dissenyador gràfic de l'extraradi de Barcelona explica, però, que les cançons dels seus discos no són obertament reivindicatives, sinó que volen denunciar la situació d'una forma més subtil i poètica: "No es tracta tant d'una denúncia social com d'una denúncia emocional". Expliquen, per exemple, que un dels temes descriu la situació en la fictícia "ciutat suïcidi", on l'alcalde anima la gent a hipotecar-se.

La xarxa com a motor, l'autoacceptació com a fre

"Qui som nosaltres? Qui ets tu? Si estàs llegint això, hi ha un 99% de possibilitats que siguis un de nosaltres". Amb un missatge tan inclusiu com aquest es presenta el Tumblr del We Are the 99 per cent. Tothom qui ho vulgui, com al blog d'Els Nous Pobres, pot explicar la seva història. En tots dos casos, la línia vermella és l'anonimat. La iniciativa nord-americana resa: "No estarem callats mai més" però el promotor del blog català dóna fe de la dificultat d'aconseguir-ho: "A la gent li costa escriure. Però ho entenem perquè has de fer el pas d'autoacceptar-te com a nou pobre".

Malgrat la dificultat d'arrossegar més gent, Èric Lluent explica que el blog està aconseguint molt de ressò. I que sense les xarxes socials no ho hauria aconseguit. De fet, tot va començar amb una conversa i un post compartit a Facebook. Al Tumblr del We Are the 99 per cent continuen recollint històries que aviat es donaran a conèixer per una altra via, ja que es prepara un documental amb tots aquells per traslladar la seva història a la gran pantalla.

Villegas, el promotor del disc sobre la generació perduda, també reconeix el motor de la xarxa per a la seva iniciativa. El projecte s'ha penjat a Verkami i, en només 48 hores, ja ha aconseguit més de 1.300 euros dels 3.900 que es proposen reunir. A més a més, aquest dissenyador i músic explica que està satisfet perquè en només dos dies ha aconseguit alguns dels seus objectius: "Volem deixar un tribut a la nostra generació i que la gent reflexioni. I la gent està reflexionant".

Debats i accions activats a internet

El blog català, el Tumblr de l'altra banda de l'Atlàntic i el Verkami pel projecte musical proven l'efervescència i la utilitat d'internet per fer més visibles fenòmens socials, per compartir i per conscienciar. Altres casos i altres plataformes proven, però, la permeabilitat i l'eficàcia de la xarxa no només per conscienciar, sinó també per impulsar debats i accions ciutadanes. Un d'ells és el Twitter col·lectiu de Suècia en què cada setmana un ciutadà diferent posa cara al perfil i agafa el timó dels tuits. En el web que presenta el projecte se n'orgulleixen de ser "el compte de Twitter més democràtic del món", el primer compte oficial d'un país que es deixa en mans dels seus ciutadans. I això li reporta sovint uns debats més socials, fets sense embuts però amb respecte, com el que es pot seguir aquí sobre l'avortament.

Continua llegint el reportatge aquí