Barcelona

Catalunya celebra una Diada marcada per la crisi i l'esperada sentència del Constitucional

Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. Una diada sobre la qual plana la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i que viu agitada pel rebombori que ha provocat la consulta popular de diumenge a Arenys de Munt al voltant de l'autodeterminació de Catalunya. A més, la crisi ha fet acte de presència en l'ofrena floral. Malgrat tot, els actes institucionals s'han blindat de l'actualitat i s'han desenvolupat de manera solemne al parc de la Ciutadella. Només l'actuació de la cantant Noa ha generat moments de tensió amb alguns xiulets i mostres de rebuig. La cantant ha interpretat "El cant dels ocells" i després ha fet un parlament íntegrament en català que ha tancat amb "Visca Catalunya".

Actualitzat
La interpretació de "La dansa de l'àliga" de la Patum de Berga, que el músic Llibert Fortuny ha compost per a l'ocasió, i la desfilada dels Mossos d'Esquadra han inaugurat l'acte central de la Diada de Catalunya. La celebració institucional ha arrencat de manera molt solemne amb les paraules de l'actriu Montserrat Caraulla, que ha narrat l'entrega de la senyera catalana provinent de l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú. L'alcalde d'aquesta ciutat, lloc de naixement del president Francesc Macià ara fa 150 anys, ha entregat la bandera al president del Parlament, Ernest Benach, i aquest l'ha donada al president català, José Montilla, que l'ha entregat als Mossos perquè la hissessin al parc de la Ciutadella.

Amb la senyera voleiant han arribat els moments de més tensió de l'acte. L'esperada i polèmica actuació de la cantant israeliana Noa juntament amb l'Orquestra Àrab de Barcelona ha estat rebuda amb alguns xiulets. Persones del públic han alçat banderes palestines per mostrar la seva disconformitat amb l'elecció de la cantant. Després de la seva interpretació, No ha fet una intervenció íntegrament en català en la que ha parlat de pau i ha elogiat Catalunya, terra que ha trepitjat diverses vegades.

Després de l'actuació de Noa ha estat el torn per a Rosa Novell, que ha llegit una versió de Carles Riba del famós poema de Kafavis "Viatge a Ítaca". I tot seguit Albert Guinovart al piano i la ballarina Rosa Muñoz han interpretat un peça del compositor català Isaac Albèniz. La mateixa Montserrat Carulla ha llegit un text de Salvador Espriu. Tot seguit s'han interpretat les "Corrandes d'exili" basades en els textos de Pere Quart i també s'ha recordat Baltasar Porcel, per boca d'Enric Major.

Un dels moment més esperats i aplaudits ha estat la interpretació de Peret, presentat per Montserrat Carulla com a Pere Pubill i Calaf. Peret, que ha fet un breu discurs abans d'actuar en què ha demanat amor i ha dedicat la cançó al seu pare, ha interpretat la rumba "El mig amic" amb el seu grup.

La Diada ha continuat el to musical amb una interpretació lliure de Llibert Fortuny al saxo que ha jugat amb diverses cançons populars catalanes. Tot seguit el director d'aquest acte central de l'Onze de Setembre, Joan Ollé, ha llegit un fragment del poema "Coral romput" de Vicent Andrés Estellés.

La Cobla de Sant Jordi-Ciutat de Barcelona ha interpretat la sardana "Enyor" de Lamote de Grignon que ha ballat Cesc Gelabert. També ha pres la paraula Joan Margarit, que ha recitat emocionadament un poema escrit per ell i que ha aixecat l'ovació més gran del públic.

Com és habitual cada any, l'acte l'ha tancat la interpretació de l'himne "Els segadors", que ha estat interpretat pel cor de la cambra del Palau de la Música i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona acompanyats per la majoria del públic present al parc de la Ciutadella. Per acabar, els quatre presidents catalans, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Joan Rigol i Heribert Barrera, han pujat a l'escenari i han saludat el públic al costat dels presidents actuals, José Montilla i Ernest Benach. "La dansa de l'àliga" de la Patum de Berga i la desfilada dels Mossos d'Esquadra han tancat l'acte d'un nou Onze de Setembre més a la història del país.

La crisi i l'Estatut treuen el cap

Tot i que l'acte central de la Diada ha aconseguit blindar-se de l'actualitat catalana, els polítics no han desaprofitat l'oportunitat per recordar que les institucions del país viuen amenaçades pel que pugui decidir el Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Artur Mas, ha parlat de la futura sentència i ha dit que si és desfavorable, no es pot menystenir la capacitat de decisió del poble català. També ha parlat sobre l'Estatut el líder d'Unió Democràtica. Josep Antoni Duran i Lleida ha dit que, mentre no es faci pública la sentència, el que ha de fer el govern català és desenvolupar al màxim el text, cosa que creu que no s'està fent prou.

I la crisi ha marcat l'ofrena floral dels partits al monument de Rafael Casanova. Treballadors afectats pels acomiadaments a Nissan i Roca han xiulat els partits i, en especial, la delegació del govern català. En aquest sentit, Isidre Molas, del PSC, ha destacat que en temps de crisi és comprensible que la gent que ho passa malament expressi el seu malestar.

Diada alternativa i crítica al Fossar de les Moreres

Al Fossar de les Moreres, centenars de persones han assistit en un ambient festiu a les actuacions dels Castellers de Sants i de la Vila de Gràcia. També s'ha pogut veure un grup de trabucaires vestits de miquelets, les milícies que van defensar Barcelona durant el setge de 1714. Els organitzadors d'aquests actes, la Coordinadora d'Assemblees de Joves d'Esquerres i Independentistes i la CUP han aprofitat la jornada per criticar el Pla Bolonya, l'acord de finançament i per qualificar de botiflers Esquerra Republicana.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut