Augmenten els casos de parelles separades en què un dels dos desapareix o s'emporta els fills al país d'origen
En els últims anys s'ha detectat un increment del nombre de parelles mixtes que, quan se separen, tenen problemes per mantenir el contacte amb els fills. En els casos extrems, un dels dos desapareix o s'emporta la criatura al país d'origen. La burocràcia es pot allargar anys.
Moltes parelles mixtes (formades per persones de nacionalitat diferent) que se separen tenen problemes per mantenir el contacte amb els fills. A vegades, un dels dos desapareix o s'emporta la criatura al país d'origen. La burocràcia es pot allargar durant anys. A l'estat espanyol, en els últims anys aquesta problemàtica ha augmentat. Des del gener ja se n'han donat més d'un centenar de casos, sobretot del Regne Unit, Argentina i Alemanya.
Un dels casos pendents de resolució és el de Francisco Javier Guerrero, pare de la Montse. La seva mare, d'origen veneçolà i embarassada de tres mesos, va trucar al pare a la feina des de l'aeroport del Prat per comunicar-li que tornava al seu país. "Em va trucar que estaven embarcant ella, la seva mare i la nena. Vaig anar corrents a posar una denúncia perquè no vaig tenir temps de fer res més", explica.
El pare té reconeguda la custòdia de la primera filla a Espanya. Els tràmits s'han allargat i ara està pendent que es faci efectiva però tem que la mare s'hi negui. "Ara estem lluitant a Veneçuela", explica enmig de la resignació pel fet que la seva dona "no va tenir cap problema" per emportar-se la seva filla i, en canvi, "per poder veure-la", "cap institució" l'ha ajudat.
Una mare, Eliana López, fa cinc mesos que no veu la seva filla de quatre anys, i ni tan sols en sap res. La seva exparella va treure un dia la nena de l'escola amb l'excusa que havia d'anar al metge, però se la va endur, presumiblement, a l'Argentina. Ella n'ha denunciat la desaparició.
L'Eliana viu la seva situació amb "un dolor que no es pot descriure, una soledat que no es pot descriure. Te'n vas a dormir i penses: amb qui està, on és, si té fred, si l'estan cuidant bé. Si és viva".
"Saber que no la puedo hacer dormir como lo hacía cada nche para mi es una tortura, es un dolor que uno no puede describir, una soledad que uno no puede describir. Te acuestas, piensas, con quién está, dónde está, si tiene frío, si la están cuidando bien, si está viva"
Un altre pare, Enrique Pinte, explica que fa tres anys que està buscant la seva filla, que va veure per últim cop quan tenia un any i mig, perquè la mare "s'ha dedicat a anar saltant d'un país a l'altre". Vivia amb la seva parella, holandesa, a Turquia. Encara que en aquest país té una sentència favorable a concedir-li un règim de visites, "no es pot aplicar aquí perquè no és Unió Europea" i els casos que té oberts a Espanya i Holanda no tenen una sentència ferma. Ja ha renunciat a la custòdia compartida, per no alentir el procés.
Aquest pare ha picat a la porta de la família de l'exdona i d'amics comuns però "tothom diu que no vol involucrar-s'hi". A l'hora de posar nom al seus sentiments, és contundent: "Ràbia és el mínim que sento ara mateix, amb frustració i desesperació".
El Ministeri de Justícia és el responsable de fer la reclamació i només dóna xifres sobre tramitació de sol·licituds entre països de menors sostrets a través del conveni de la Haia. El Regne Unit, l'Argentina, Alemanya, Colòmbia i l'Equador són els països on Espanya reclama més menors.
En els últims anys, l'abundància de parelles mixtes n'ha augmentat els casos. El 2012 es van tramitar més de 200 sol·licituds entre l'estat espanyol i altres països a través del conveni de la Haia. En més de la meitat d'aquests casos es va reclamar el menor, i en 80 es van requerir nens que vivien aquí. El fenomen a l'alça ha contribuït a l'aparició d'empreses especialitzades en recuperar els fills i no sempre ho fan de la manera més ortodoxa.
