Arquitectures Col·lectives, una manera diferent de construir la ciutat

La trobada anual d'Arquitectures Col·lectives aplega més d'un centenar de professionals d'àrees molt diverses que treballen per construir la ciutat des de baix i de forma participativa
Arquitectures Col·lectives, una manera diferent de construir la ciutat
Barcelona

Arquitectures Col·lectives, una manera diferent de construir la ciutat

La trobada anual d'Arquitectures Col·lectives aplega més d'un centenar de professionals d'àrees molt diverses que treballen per construir la ciutat des de baix i de forma participativa
Alonso Carnicer / Sara Grimal
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

"La ciutat no es ven, es viu". És el lema de la trobada anual d'Arquitectures Col·lectives, que aplega més d'un centenar de professionals d'àrees molt diverses que treballen per construir la ciutat des de baix i de forma participativa. Treballen en xarxa i es reuneixen cada any en una ciutat diferent per compartir experiències. Al llarg d'aquesta setmana ho han fet a Barcelona, amb tallers, debats i assemblees. I amb itineraris diaris per explorar una realitat que volen canviar.

No són les rutes que fan els turistes. Dins el programa de la trobada d'Arquitectures Col·lectives s'han fet molts itineraris per conèixer alguns dels escenaris de grans transformacions urbanes. Al litoral, del Besòs a Badalona, en les fronteres entre municipis, es projecten grans operacions immobiliàries. Algunes, com la del Gorg, a Badalona , planificada fa 15 anys, les va aturar la crisi. On es prometia la creació d'un port i un canal navegable gairebé fins al centre comercial Màgic Badalona, amb edificis de luxe, ara hi ha un paisatge desolat, malgrat la urbanització parcial de l'entorn.

Espais zombis

Francesc Magrinyà, membre d'Idensitat i Arquitectures Col·lectives i professor d'Urbanisme de la UPC, ha guiat la visita per aquest espai: "S'ha urbanitzat però no té ànima. Nosaltres parlem d'espais zombis, aquest com podrien ser molts altres, en què es projecta una cosa i que com que està mal pensada, no funciona, però després ve una altra proposta que li vol tornar a donar vida, però és un espai sense vida, és un espai zombi." Davant d'això, proposen l'aprofitament temporal de l'espai, molt ben comunicat amb el metro i el tramvia, per fer-hi concerts a l'aire lliure i tota mena d'activitats culturals.

Com a contrast, a pocs metres, es pot veure la vitalitat de realitats no planificades, com la zona logística més gran del comerç minorista xinès a Catalunya, concentrat al polígon de Badalona Sud. Que té al darrere un capital financer amb un gran potencial d'inversió, també immobiliari, i que mira amb interès aquesta zona del litoral, des del port de Badalona fins a la desembocadura del Besòs.

Els membres d'Arquitectures Col·lectives són arquitectes, sociòlegs, educadors o artistes que formen una xarxa de professionals i col·lectius de diferents ciutats i països. Creuen que no es pot construir l'espai públic donant l'esquena a les necessitats reals de la societat, i que exemples com el procés de transformació de la plaça de les Glòries mostren la rigidesa de la manera de plantejar l'urbanisme per part de les institucions. Enfront de dinàmiques urbanes que consideren especulatives, proposen treballar en comú i de forma participativa; en projectes fets amb mitjans modestos i finançats amb micromecenatge, però que volen incidir profundament en la societat.

Resultat del treball participatiu

Com el treball que està fent Bioarquitectura Mediterrània en un dels solars cedits per l'Ajuntament de Barcelona dins el programa Pla Buits, al carrer Montalegre, davant el MACBA. Un projecte de construcció amb fusta, canyes, cànem i calç en què han col·laborat més de 200 persones i on hi ha un constant treball d'aprenentatge de tècniques constructives. Un cop enllestit, l'espai acollirà tallers, xerrades i exposicions, i estarà obert a la participació d'altres entitats.

Els professionals i col·lectius que participen a Arquitectures Col·lectives comparteixen experiències a la xarxa i es troben cada any en una ciutat diferent. En la cita d'aquesta setmana a Barcelona, s'han fet tallers i debats en espais com Can Batlló, l'Ateneu Santboià, la Nau Ivanow, la Flor de Maig o la masia de Can Masdeu. Proposen una manera diferent de construir la ciutat. Com explica Joan Vitòria, membre d'El Globus Vermell (http://elglobusvermell.wordpress.com), volen crear "una ciutat feta pels habitants més que no pas per vendre's a interessos estrangers, turístics. El lema de la trobada d'aquest any, "La ciutat no es ven, es viu", reivindica aquest ciutat feta des de baix i per a tothom.

L'escenari de la cloenda de les jornades, la cúpula de Can Peixauet, a Santa Coloma de Gramenet, és un exemple d'una manera diferent d'intervenir en l'espai públic. Aquest espai s'ha ideat per facilitar la confluència de col·lectius i acollir activitats obertes a la ciutadania, i alhora per propiciar processos de reflexió sobre la ciutat del futur, dins el projecte SNTK Besòs Lab, que vol reforçar la relació de Santa Coloma de Gramenet amb el riu Besòs al voltant de la zona de Can Peixauet.

VÍDEOS RELACIONATS