Areny de Noguera inicia el rebuig municipal a l'aragonès oriental per definir el català a la Franja de Ponent

L'Ajuntament d'Areny de Noguera s'ha convertit en el primer de l'Aragó que vota a favor d'anomenar 'català' la llengua que es parla al municipi, enlloc d'aragonès oriental, com proposta el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern d'Aragó.
Areny de Noguera inicia el rebuig municipal a l'aragonès oriental per definir el català a la Franja de Ponent
Areny de Noguera

Areny de Noguera inicia el rebuig municipal a l'aragonès oriental per definir el català a la Franja de Ponent

L'Ajuntament d'Areny de Noguera s'ha convertit en el primer de l'Aragó que vota a favor d'anomenar 'català' la llengua que es parla al municipi, enlloc d'aragonès oriental, com proposta el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern d'Aragó.
Redacció Actualitzat
Votació a Areny de Noguera (Foto: ACN)

El ple d'Areny de Noguera ha votat la moció contra la denominació d'aragonès oriental al català de la Franja de Ponent. (Foto: ACN)

L'Ajuntament d'Areny de Noguera s'ha convertit en el primer de l'Aragó que vota a favor d'anomenar 'català' la llengua que es parla al municipi, enlloc d'aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern d'Aragó. El PSOE ha presentat una moció que ha estat rebutjada pel Partit Popular.

L'alcalde d'Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot comportar la llei després de més de 25 anys d'escolarització en català.

El regidor del Partit Popular s'ha posicionat en contra justificant que la presència del català implica una despesa que l'administració pot evitar.

Català o aragonès oriental?

La denominació "aragonès oriental" va sorgir durant la presentació que va fer el govern de l'Aragó de l'esborrany de l'avantprojecte de la nova "llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat".

L'executiu de la popular Luisa Fernández Rudi es va treure de la màniga aquesta nova denominació per esquivar el terme "català", i alhora indicava que un dels objectius del text era evitar que cap modalitat lingüística aragonesa "pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma".

Aleshores, la consellera d'Educació va indicar que la llei posava èmfasi en la protecció i que se suprimiria el "caràcter impositiu".

El nou text considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera pròpies: la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", és a dir, l'aragonès, i la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental", que no és altra que el català de la Franja.

La nova llei era un compromís electoral i representa un retrocés respecte a la que havia aprovat l'anterior govern, del PSOE, amb el suport de la Chunta Aragonesista.