Acte sense precedents de la societat catalana per reivindicar que el Prat sigui un enllaç intercontinental i es gestioni des de Catalunya

Representants de més d'un centenar d'entitats del món empresarial i acadèmic han fet un acte públic unitari per reivindicar un impuls que permeti que l'aeroport del Prat sigui un nus de comunicacions de referència mundial, amb enllaços intercontinentals, i que les administracions autonòmica, municipal i la societat tinguin capacitat de decisió sobre les actuacions estratègiques que l'afectin. L'acte, que s'ha fet a l'escola de negocis IESE, està promogut per la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball i el RACC, i compta amb el suport de tots els grups parlamentaris i de més de 130 entitats de tota mena. És una de les protestes que ha mobilitzat més sectors econòmics dels últims anys.
Acte sense precedents de la societat catalana per reivindicar que el Prat sigui un enllaç intercontinental i es gestioni des de Catalunya
Barcelona

Acte sense precedents de la societat catalana per reivindicar que el Prat sigui un enllaç intercontinental i es gestioni des de Catalunya

Representants de més d'un centenar d'entitats del món empresarial i acadèmic han fet un acte públic unitari per reivindicar un impuls que permeti que l'aeroport del Prat sigui un nus de comunicacions de referència mundial, amb enllaços intercontinentals, i que les administracions autonòmica, municipal i la societat tinguin capacitat de decisió sobre les actuacions estratègiques que l'afectin. L'acte, que s'ha fet a l'escola de negocis IESE, està promogut per la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball i el RACC, i compta amb el suport de tots els grups parlamentaris i de més de 130 entitats de tota mena. És una de les protestes que ha mobilitzat més sectors econòmics dels últims anys.

Empresaris, professionals, més de 130 entitats de diferents sectors i mig centenar d'institucions s'han adherit a la campanya engegada per la societat civil catalana, que exigeix que el Prat sigui un aeroport de primera amb l'impuls dels enllaços intercontinentals i que sigui gestionat des de Catalunya. Amb aquesta reivindicació, més de 800 persones han participat en un acte acadèmic a l'escola de negocis IESE, on s'ha explicat la importància clau d'aquest aeroport per al futur de l'economia catalana.

L'acte tenia el títol "L'aeroport de Barcelona: infraestructura clau per al futur de l'economia catalana", i ha comptat amb la intervenció de tres coneguts acadèmics. El catedràtic d'economia de la Pompeu Fabra Andreu Mas-Colell ha defensat que el consorci que gestioni el Prat ha de controlar els actius i els passius de l'aeroport i ha de tenir una majoritària representació territorial per garantir que les decisions que es prenguin responguin als interessos de Barcelona i Catalunya. Aquesta qüestió, ha dit, hauria de ser prèvia a les grans decisions estratègiques, en referència a l'adjudicació de la nova terminal del Prat. "Només reivindiquen el dret del Prat a competir en igualtat de condicions, ha dit Mas-Colell, que ha remarcat que "no ens ajuda que un altre negociï en el nostre nom".

També ha parlat el catedràtic d'economia aplicada de la UB Germà Bel, que ha resumit l'objectiu de l'acte: "demanar el millor aeroport possible per Barcelona". No es tracta, segons Bel, de tenir un aeroport "hub", redistribuïdor de vols, com el de Frankfurt, sinó de disposar d'una plataforma de vols intercontinentals. A més de recordar que hi ha molt pocs països amb un model de gestió centralitzada com el d'Espanya, Bel ha dit que amb la gestió individualitzada es promouria la competència entre els aeroports, s'afavoriria la transparència i el finançament i es fomentaria la innovació de la gestió.

Per últim, el professor de l'IESE Pedro Nueno ha subratllat que tenir un bon aeroport del Prat és bo per a Barcelona, però també per a Espanya i Europa. A més, ha citat diversos experts mundials per resumir que les claus per aconseguir un bon aeroport amb connexions internacionals és dur a terme una "gestió independent, professionalitzada i eficient", per una negociació creativa contínua, ajudar a vendre el destí i donar un bon servei al passatger, sense oblidar la càrrega i l'aviació privada i corporativa.

En acabar l'acte, el director general d'Iberia, Luis Díaz Güell, ha subscrit tot el que s'ha dir, però ha evitat valorar el model de gestió espanyol. Per contra, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, i el de Foment del Treball, Joan Rosell, han insistit en la necessitat de canviar el model de gestió. Per últim, ha demanat al president de la Generalitat, José Montilla, "que es faci ressò de la il·lusió creada amb aquest acte i negociï amb Madrid un canvi de model".

NOTÍCIES RELACIONADES