85 anys de les primeres eleccions a Espanya amb vot femení: 19 de novembre de 1933

Aquest dilluns ha fet exactament 85 anys que les dones van votar per primera vegada en unes eleccions generals a Espanya: va ser el 19 de novembre del 1933, i hi va haver 6.800.000 dones incorporades al cens electoral.

Aquest dret s'havia afegit a la Constitució aprovada el desembre del 1931 per unes Corts Constituents en les quals només hi havia 3 dones diputades: Margarita Nelken, Clara Campoamor i Victoria Kent.

S'havien pogut presentar a les eleccions del juny perquè, malgrat que les dones no podien votar, sí que s'havia instaurat el seu dret al sufragi passiu, és a dir, a ser escollides.

Les esquerres temien el vot femení

La proposta la van aprovar les corts per 161 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions. Curiosament, a més dels del PSOE, bona part de vots favorables van ser de partits de dretes, mentre molts vots d'esquerra van ser contraris.

De fet, en el debat constituent, Clara Campoamor va defensar aferrissadament que s'incorporés el vot femení, mentre Victoria Kent, del Partit Radical d'Alejandro Lerroux, va oposar-s'hi perquè el seu partit creia que les dones votarien partits de dretes.

El 1933 guanya la dreta, el 1936 guanya l'esquerra

I és el que va passar: el novembre del 1933 van guanyar les forces de dretes, cosa que va donar pas al que després es va conèixer com bienni conservador, o bienni negre, segons els partits d'esquerres.

Llavors moltes veus d'aquests partits van responsabilitzar Clara Campoamor d'aquells resultats, però poc més de dos anys després, el febrer del 1936, les dones van tornar a votar i el Front Popular, d'esquerres, va guanyar clarament les eleccions.

Abans de les eleccions generals, les dones ja havien pogut votar: en un referèndum a Canet de Mar l'abril del 1933 sobre la construcció d'un mercat municipal.

L'Associació de Dones Espanyoles

A principis del segle XX el discurs sufragista el van encapçalar intel·lectuals com Dolors Monserdà, amb el seu "Estudi feminista", el 1909, o Francesca Bonnemaison.

La gran campanya a Espanya per aconseguir el vot femení va començar el 1918 amb la creació de l'Associació Nacional de Dones Espanyoles, fundada a Madrid.

Aquesta associació va liderar i concentrar els esforços per aconseguir el vot femení. En van formar part feministes com Campoamor i Kent, més tard diputades.

El 1921 va haver-hi la primera manifestació sufragista, i el 1924, durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, es va concedir el dret de vot a les dones emancipades majors de 23 anys que no estiguessin casades ni fossin prostitutes.

Aquest dret, considerat paternalista i que imitava una mesura similar de Benito Mussolini a Itàlia, no es va arribar a posar en pràctica.