82 dones, una caminada descalça i un manifest: l'edició més reivindicativa de Canes

82 dones, una caminada descalça i un manifest: l'edició més reivindicativa de Canes

82 dones, una caminada descalça i un manifest: l'edició més reivindicativa de Canes

Redacció Actualitzat

La catifa de Canes d'aquest any no sembla la mateixa que la d'altres edicions.

En aquesta edició, la més reivindicativa fins avui, per primera vegada en la seva història el moment més glamurós no el va protagonitzar l'equip d'una pel·lícula, sinó 82 dones que van participar en un acte impulsat pel moviment Time's Up i pel col·lectiu francès 5050, creat al març a França per lluitar per la paritat.

82 dones van desfilar per les 82 directores que han participat en el festival des dels seus inicis, enfront dels gairebé 1.700 directors. Van anar arribant en grups, agafades del braç, al principi d'esquena als fotògrafs, fins que van estar totes sobre la catifa; llavors es van girar, van posar i es van col·locar a les escales.

 


El dress code del Festival de Cinema de Canes adverteix que les dones han de posar amb talons sobre la catifa vermella, una norma que cada vegada menys actrius estan disposades a complir.

A l'edició del 2016 Julia Roberts ja es va descalçar per reivindicar el paper de la dona al festival. Aquesta edició ha estat Kristen Stewart qui ha reivindicat el seu dret a no portar talons pel simple fet de ser dona. Va decidir prescindir-ne per pujar la famosa escalinata, a manera de rebel·lió contra les normes establertes al festival. "Qui va dir que les dones estàvem obligades a portar talons mentre que els nostres companys masculins porten sabates planes?" Kristen Stewart va dir "no".

 

 

Salma Hayeck va més enllà i demana la implicació dels homes.

"És hora de ser generós amb les actrius de les pel·lícules."

Cate Blanchett és aquest any presidenta del jurat del Festival de Canes i tres dones figuren entre els directors que competeixen per la Palma d'Or. En la història del festival només hi ha hagut dotze dones presidentes dels jurats i la Palma d'Or l'ha guanyat només la neozelandesa Jane Campion per "The Piano" ("El piano"), i Agnès Varda en va rebre una d'honor.

 

 

Blanchett i la veterana cineasta francesa Agnès Varda van llegir un manifest en el qual van exigir:

"Igualtat i diversitat real en els llocs de treball."

"Volem treballar mà a mà amb els nostres col·legues masculins i assumir responsabilitats per crear davant i darrere de la càmera imatges que permetin una presa de consciència."

"Les dones no són una minoria al món i, no obstant això, l'estat actual de la nostra indústria diu el contrari. Volem que això canviï."


Per això, i després de mostrar la seva "solidaritat amb les dones" de tots els sectors, van demanar a les institucions que treballin activament per aconseguir la paritat i la transparència en les decisions i en la selecció de personal, i als governs, que apliquin les lleis sobre la igualtat salarial.

Blanchett va afegir:

"Com a dones ens enfrontem a desafiaments únics, però avui estem juntes en aquestes escales com a símbol de la nostra determinació i compromís amb el progrés. (...) És el moment que tots els graons de la nostra indústria ens siguin accessibles."

Aquest any s'ha habilitat una línia d'assistència telefònica per a víctimes d'assetjament sexual i guarderies per a mares.

Balmain va ser l'encarregat de vestir les setze actrius negres que van acudir a la catifa vermella i que protagonitzen el documental My profession is not black. El color de pell és un factor determinant en el documental, que mostra la falta de diversitat en el sector del cinema a França i el continu racisme a què es veuen sotmeses les actrius negres.

 

 

És clar que el 2018 està marcant un abans i un després en la revolució feminista a Hollywood. La 71a edició el Festival de Canes se suma a la reivindicació feminista tal com ja va passar als Oscars, amb el moviment #MeToo o el #TimesUp, per aixecar la veu contra el masclisme i per reclamar igualtat.

TEMES:
Cinema Festival de Canes Feminisme Masclisme Racisme