800 euros per un pis que no es podia llogar: el frau en la protecció oficial

Cada vegada hi ha menys vivendes protegides i les que hi ha no han passat cap control per part de les administracions
800 euros per un pis que no es podia llogar: el frau en la protecció oficial
Barcelona

800 euros per un pis que no es podia llogar: el frau en la protecció oficial

Cada vegada hi ha menys vivendes protegides i les que hi ha no han passat cap control per part de les administracions
Leticia Marcos i Sònia Poll Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'Elena Martín va llogar un pis a la Barceloneta l'any 2012, i fa dos anys va començar a tenir problemes per pagar perquè li van reduir les hores del seu contracte de feina.

Quan va anar a l'Oficina d'Habitatge de l'Ajuntament perquè l'ajudessin a pagar-lo, va saber que el pis on viu és de protecció oficial, i més tard, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya li va confirmar que per aquest motiu no es pot llogar si no té un permís específic, i aquest no en tenia.

 

 

A més, el contracte de lloguer que té amb el propietari és de 800 euros al mes, més del doble de l'estipulat per aquest pis de protecció oficial en cas que s'hagués demanat el permís pertinent, i va decidir anar-lo a veure per demanar-li una rebaixa del preu.

"Vaig anar amb la carta de l'Agència de l'Habitatge on em diuen quin és el preu màxim pel que es pot llogar, i li vaig demanar que m'ensenyés la documentació que l'autoritza a llogar-me'l, però aquest senyor ni havia demanat permís, i el preu al que me'l llogava era molt superior, i va començar tot el merder".

 


Com a conseqüència, l'Elena va deixar de pagar, i ell li va posar una ordre de desnonament per al 23 d'octubre.

Per mirar de trobar una solució, ella va agafar tota la documentació que havia recollit i la va portar a l'Ajuntament de Barcelona. També les notes del Registre de la Propietat on es veu que el mateix propietari i la seva família van comprar tres pisos de protecció oficial a la mateixa promoció de la Barceloneta que va construir l'any 1995 el Patronat de l'Habitatge.
 


Una normativa molt restrictiva

La normativa que regula els pisos de protecció oficial, però, és molt restrictiva, i el comprador només en pot adquirir un, ha de ser la seva residència habitual i no el pot llogar, excepte en casos molt concrets.

De moment, l'Ajuntament ha pogut demostrar que el pis on viu l'Elena no era la residència habitual del propietari, i que els propietaris no tenien permís per poder-lo llogar.

El gerent d'Habitatge de Barcelona, Javier Burón, diu que s'ha obert una proposta de sanció de 180.000 euros.

"Estem davant d'un cas molt greu. Ho té tot: diverses vivendes, no hi viu, les lloga sense autorització, per sobre del preu, desnona. També li hem obert un segon expedient sancionador i si podem documentar que va comprar més d'un pis i sense complir els requisits podríem posar-li una altra multa, i, a més, això acabaria significant una revisió del procediment, i hauríem de veure què ha fallat. I se'n derivaran les conseqüències que s'hagin de derivar".

Tres operacions, un mateix notari

En aquest cas concret, les tres operacions de compravenda les va fer el mateix notari de Barcelona.

Dues es van fer l'any 2005 amb només dos mesos de diferència, al seu nom. Aquí el notari va autoritzar l'operació, malgrat la proximitat de les dates i que eren els mateixos compradors.

 


La tercera operació es va fer a nom dels fills del matrimoni l'any 2011. Aquí els notaris ja havien de complir uns requisits, ja que a partir de la llei del dret a l'habitatge del 2007 estan obligats a demanar un visat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya autoritzant a fer aquesta transacció, però, en aquest cas, el notari no el va demanar.

Des del Col·legi de Notaris de Catalunya asseguren que sí que demanen els visats, i que moltes vegades deneguen operacions perquè o els compradors o els venedors no compleixen els requisits.

Segons el vicedegà del col·legi, José Alberto Marín, a més, un cop fan les operacions, n'informen la Generalitat perquè supervisin l'ús que es fa d'aquell pis de protecció oficial.

"El control fonamental és el control posterior a l'escriptura quan arriba a la Generalitat la notícia que aquesta persona ha comprat aquests habitatges, i la Generalitat pot comprovar si té una, dues o tres vivendes".

Sense controls ni inspeccions sistemàtiques

Però la Generalitat tampoc ha fet aquest control sistemàtic. De fet, en els últims nou anys, només s'han obert uns 700 expedients disciplinaris arran de denúncies de particulars. El secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, reconeix que no s'han fet inspeccions d'ofici per comprovar que es fa un ús correcte d'aquests pisos.

"Difícilment es pot abordar fer inspeccions a la totalitat de les transmissions. El parc d'habitatges és enorme. Des de l'any 1981 s'han fet 250.000 pisos de protecció oficial de venda i de lloguer, i d'aquests, 133.000 encara tenen vigent la qualificació, i és fa molt difícil exercir aquesta tasca d'inspecció. Aquesta tasca de control, en fi, no es fa o no es fa la suficient, i s'ha de veure com es resol".


La Generalitat està treballant ara perquè les qualificacions de vivenda protegida no caduquin amb el temps com fins ara, i creuen que un cop això s'aprovi hi haurà menys frau.

A Catalunya, des de l'any 81, s'han construït uns 225.000 pisos de protecció oficial de compra, i ara només en queden uns 107.000.  

Des del 2007, han transferit als municipis les competències per fer les inspeccions als pisos de protecció oficial i posar les sancions, si no és que no ho puguin assumir.

Barcelona ha començat fa un any

Barcelona s'ha posat mans a l'obra i des de fa més d'un any estan fent una campanya d'inspecció. Actualment només tenen un parc de 19.000 pisos de protecció oficial de compra a la ciutat, dels 200.000 que s'havien construït des dels anys 60 i que, segons Burón, la ciutat tindria si aquesta qualificació no caduqués als 10, 20 o 30 anys.

"Abans o després acabarem passant per totes per inspeccionar-les perquè per desgràcia, tampoc en són tantes perquè s'han anat desqualificant. Si no s'haguéssin desqualificat en tindríem 200.000, que serien, aproximadament, un terç del parc de vivendes actual, amb uns preus que ja no existeixen. Anem perdent unitats tots els anys, perquè la qualificació no és definitiva".

Notícia Relacionada: Allau de peticions d'obra nova a Barcelona per esquivar el 30% de pisos socials
 

 

De moment, estan començant amb els pisos que tenen proteccions més llargues.

"Ens estem centrant en les vivendes amb desqualificacions més llunyanes en el temps, no en les que estan a punt d'entrar en el mercat. Però si tens 5, 10, 15 anys de qualificació de vivenda protegida l'hem de conservar i veure que s'estan utilitzant correctament. Afortunadament el règim sancionador a Catalunya és sever, tot i que fins avui no s'ha sancionat-inspeccionat de forma sistemàtica. Quan veiem una irregularitat buscarem proves, i si estan fonamentades s'obrirà un expedient sancionador".

La majoria de casos que s'estan trobant són pisos buits o que s'estan llogant sense autorització, i també transmissions fraudulentes. En total estan investigant una quarantena de casos, i ja s'estan instruint cinc expedients. Creuen que la majoria de gent actua bé, però per als que no ho fan, llancen un avís: "Passarem per tots els pisos, perquè per desgràcia, tampoc en són tants perquè s'estan desqualificant".

TEMES:
Habitatge

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS