8 d'abril: cridar la política a consulta

8 d'abril: cridar la política a consulta

8 d'abril: cridar la política a consulta

El procés sobiranista català viurà dimarts que ve, 8 d'abril, un dels capítols més simbòlics, el moment en què la representació de la sobirania espanyola - el Congrés dels Diputats- respondrà formalment amb un no a la petició de la representació de la sobirania catalana -el Parlament- per celebrar la consulta d'autodeterminació del 9 de novembre.

Per l'Estat, el seu no és l'escenificació del final de la història i la mort i enterrament del procés. I voldria que el president de la Generalitat fos testimoni directe dels funerals i firmés el certificat de defunció de les seves pretensions portant directament el pes de la defensa d'una consulta que serà tombada. Una mena de reedició del Pla Ibarretxe d'ara fa nou anys.

Però el procés català per la consulta no és un Pla Ibarretxe 2.

El "lehendakari" va anar al Congrés perquè proposava un pacte polític amb les institucions espanyoles per fer d'Euskadi un estat lliure associat, en una operació política que havia d'acabar amb un referèndum de ratificació del poble basc.

En el cas català, la consulta no és el final de res sinó l'inici d'un canvi en les relacions Catalunya-Espanya a partir de l'exercici del dret a decidir dels catalans. Un cop escoltats, la política hauria d'actuar en conseqüència. Però si no hi ha consulta, tal com sentenciarà dimarts el Congrés, no hi ha procés. Per això, Artur Mas no assistirà a una mort anunciada.

El cop de porta del 8 d'abril acaba amb el full de ruta sobiranista? No. Acaba amb la possibilitat que la consulta sigui negociada i acordada. Descartada aquesta possibilitat, dimarts sentirem com els tres diputats del Parlament que defensaran el dret a decidir al Congrés intervenen no per convéncer la majoria de la Cambra, ni tan sols una opinió pública espanyola molt decantada en contra, sinó per adreçar-se a la comunitat internacional. Aprofitant l'altaveu que proporciona la tribuna d'un Parlament, els representants catalans posaran les institucions espanyoles davant el dilema de triar entre seguir vies de negociació com els casos d'Escòcia i el Quebec o assimilar Espanya a la manera de fer de Rússia amb Ucraïna i Crimea.

El rebuig a la consulta farà pujar la temperatura política fins al 9 de novembre. El sobiranisme català ja ha dit que no hi renunciarà. I a l'Estat li tocarà calcular de quina manera hi respon i com gestiona la creixent pressió popular que significarà un nou Onze de Setembre marcat per noves mobilitzacions multitudinàries pensades per tornar a reclamar l'atenció mundial.