Roma

40 anys sense l'escriptor i cineasta Pier Paolo Pasolini

El matí del 2 de novembre de 1975 van trobar el cadàver mutilat de l'artista en un descampat de la platja d'Òstia, a prop de Roma

RedaccióActualitzat

Es compleixen 40 anys de l'assassinat de l'escriptor i cineasta Pier Paolo Pasolini, en circumstàncies encara poc clares. Aquella mort va posar fi a la prolífica carrera d'un intel·lectual incòmode i crític, tant amb la Itàlia democristiana de l'època com amb l'esquerra més acomodada.

Un episodi ple d'interrogants

L'assassinat de l'artista es va produir la matinada de l'1 al 2 de novembre de 1975. El matí del dia 2 van trobar el cadàver mutilat de Pasolini en un descampat de la platja d'Òstia, a prop de Roma. Pel que sembla algú el va atropellar diverses vegades amb el seu propi vehicle.

Pino Pelosi, un bala perduda de 17 anys que aquella nit acompanyava l'escriptor, va ser l'únic condemnat pel crim, pel qual va complir set anys de presó. La justícia italiana va tancar el cas amb una celeritat inusual i mai ha volgut investigar més a fons si Pelosi va ser simplement un cap de turc.

L'únic condemnat pel cas, Pelosi, assegura ara que tres homes d'uns 45 anys i amb accent del sud d'Itàlia es van acostar al cotxe, en van fer baixar Pasolini i li van clavar una pallissa. En 40 anys, la justícia italiana només ha admès que en el moment del crim hi havia altres persones a banda de Pelosi.

Amb aquell brutal assassinat, Itàlia i el món perdien un intel·lectual de primer nivell, prolífic autor d'obres de teatre, narrativa, poesia i assaig i inconfusible director de cinema, però sobretot un agitador de consciències, un pensador incòmode, antidogmàtic i lliure. Un crim que encara avui és un misteri, ja que hi ha la sospita que persones poderoses del govern de l'època el volien mort per les seves crítiques en pel·lícules i llibres.

Nascut a Bolonya el 1922, va començar la seva carrera com a poeta. Va militar en el Partit Comunista Italià, però només dos anys, ja que en va ser expulsat per homosexual. Profund coneixedor de la cultura clàssica, l'obra de Pasolini es caracteritza per l'erotisme i la constant preocupació pels més desfavorits, un interès, aquest últim, que és indestriable del seu compromís polític, d'arrel marxista, i contra la incipient societat de consum de l'època.

Pasoliniana

La Filmoteca de Catalunya ha organitzat aquesta setmana un cicle de pel·lícules i conferències sobre la influència de Pasolini en la història del cinema. A la Filmoteca presenten de la mà del grup Projecte Pasolini Barcelona films que no són fets per ell, però sí inspirats per la seva obra, trajectòria i persona; també a l'Institut Italià de Cultura es pot veure una bona selecció de films de l'artista.

Anar al contingut