3 anys del tancament de Canal 9
El nou govern de Ximo Puig dissenya la nova Ràdio Televisió Valenciana, però el procés continua encallat per discrepàncies polítiques
Aquest dimarts fa tres anys del tancament de Canal 9 i de Ràdio 9 del País Valencià. Des d'aleshores els valencians no disposen de mitjans de comunicació públics en català. Ara, el nou govern del socialista de Ximo Puig dissenya la nova Ràdio Televisió Valenciana, però el procés continua encallat per discrepàncies polítiques.
La nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació busca director mentre espera una sentència definitiva al voltant de l'ERO que va acomiadar els 1.600 treballadors de la Ràdio Televisió. Amb la llei aprovada i el Consell Assessor constituït, els extreballadors continuen reclamant un lloc de preferència en la nova plantilla. Per això han fet una concentració davant de la Generalitat.
Gairebé un any després del canvi polític, TV3 i Catalunya Ràdio no es poden sintonitzar al País Valencià. El govern no ho pensa permetre fins que no es posin en marxa els mitjans públics i es pugui establir un conveni de reciprocitat amb Catalunya. Toni Gisbert, coordinador d'Acció Cultural, entitat que gestionava els repetidors, adverteix que el silenci dels mitjans públics en la llengua pròpia ja dura fa massa anys:
"Nosaltres hem estat responsables en el sentit que hem parlat, hem dialogat, hem entès o hem intentat entendre raons amb les quals, de partida, no estàvem d'acord. Acció Cultural considera que no pot retardar-se més i que, en qualsevol cas, s'hauria de recuperar ja el senyal de TV3 i de Catalunya Ràdio perquè no té cap sentit retardar-ho més."
La sentència de l'ERO de l'antiga Ràdio Televisió es coneixerà el mes de febrer. Una resolució en contra podria dificultar molt, sobretot pel cost econòmic, l'obertura de la nova corporació.
Canal 9 va deixar d'emetre el divendres, 29 de novembre del 2013, a les 12:19 hores després que la policia espanyola entrés al centre de control de la televisió pública valenciana, en compliment de la decisió del govern del popular Alberto Fabra. Des de la nit abans, els treballadors es van reunir al plató per emetre una programació especial. Es van poder sentir crits de "Fabra dimissió", amb protestes contra la decisió del govern valencià, que van qualificar de "cop d'estat". El jutjat d'Instrucció número 1 de Paterna va demanar aquell dia el desallotjament "immediat" de les instal·lacions i va advertir que faria ús de la força policial si no ho feien de forma "voluntària".
