Imatge d'arxiu d'una de les múltiples protestes d'aquests tres anys.
Durant els últims tres anys s'han fet tres vagues generals.
Sant Joan Despí

3 anys de retallades, reformes, ajustos... i promeses trencades

Tal dia com avui, fa 3 anys, Zapatero va anunciar la primera tisorada per fer front a la crisi econòmica. Des d'aleshores, més crisi, més retallades i més atur.

Iolanda GarciaActualitzat
S'hi va resistir tant com va poder -com ja havia fet abans de rendir-se a la "crisi"-, però una trucada del president Obama ho va precipitar tot i, l'endemà,  en només 30 minuts, l'aleshores president del govern espanyol va detallar al Congrés de Diputats com pensava estalviar 15.000 milions d'euros en dos anys: rebaixant el sou dels funcionaris un 5%, congelant les pensions i suprimint el "xec nadó". Zapatero va aprovar les seves primeres retallades. D'això fa 3 anys.

Protestes dels sindicats, protestes al carrer i protestes de l'oposició encapçalades per un Mariano Rajoy pre-Moncloa. "El PP no s'hi hauria atrevit mai", va exclamar aleshores.

I, a l'altra banda, aplaudiments de les patronals i de la UE, que aviat en demana més: Reforma laboral i sistema de pensions. Sembla que Espanya "ja va per bon camí" i Zapatero assegura que no hi ha més "mesures d'ajust" a l'horitzó. En pocs mesos, eleccions anticipades i victòria aclaparadora del PP.

En el discurs d'investidura, Rajoy es proposa frenar la sagnia de l'atur i estimular el creixement econòmic sense apujar impostos, tal com s'havia compromès durant la campanya electoral. "Hem de sembrar amb urgència si volem que broti aviat la nova florida". I com pensa fer-ho? Podant sector públic i prejubilacions, redissenyant el mercat laboral i entregant a Merkel la clau del reg. El jardí, però, està sec en un mes. "Calen mesures extraordinàries per fer front a fets no previstos", lamenta la portaveu, Soraya Sáenz de Santamaría. I això què vol dir? Apujar impostos, més retallades, ampliació de la jornada dels funcionaris, congelació del salari mínim, retirada de la renda bàsica d'emancipació... "Ara ja no estem en campanya, és el moment de dir el que pensem de debò", confessa un senador del PP.

Però no tot són incompliments electorals. Rajoy recupera els incentius per a la compra d'habitatges -retirats pel seu antecesor per evitar futures bombolles immobiliàries- i s'apuja un 1% les pensions.

La ciutadania respon amb una vaga general mentre el govern espanyol presumeix de pressupostos davant l'Eurogrup. Uns pressupostos que no retallen l'assignació estatal a l'Església catòlica i que, en pocs dies, ja són insuficients. En quinze dies, anunci de noves reformes a la sanitat i l'educació per estalviar 10.000 milions d'euros. I un mes després, nacionalització de Bankia. En el Consell de Ministres d'aquell divendres, "en un dels moments més difícils de la història", el govern aprova la segona reforma financera i l'enduriment del Codi Penal per a delictes fiscals. I dos mesos més tard, el rei Joan Carles presideix el Consell de Ministres que ha d'aprovar la "retallada més gran de la democràcia": Rajoy apuja l'IVA, redueix la prestació d'atur i elimina l'extra de Nadal als funcionaris.

El carrer respon amb una nova vaga general. La tercera de les retallades, la segona de Rajoy, qui pocs dies després incomplirà l'última promesa electoral que encara mantenia. Tocarà les pensions. Tot i això, es compromet a revaloritzar-les l'any següent. El PSOE, el primer a congelar-les, qualifica la mesura de cruel, i tots els grups de l'oposició voten en contra del decret de pensions i anuncien que el portaran al Constitucional. L'Alt Tribunal l'ha admès a tràmit.

I així s'arriba al tercer any de retallades, amb l'aprovació d'un Pla Nacional de Reformes de vuit punts, que inclouen augments dels impostos especials i gravàmens dels dipòsits bancaris. La rebaixa de l'IVA i l'IRPF? "Per a més endavant"...
Anar al contingut