Parla el carceller que va alliberar la farmacèutica d'Olot, 25 anys més tard

Sebastià Comas, conegut com Iñaki, que va custodiar Maria Àngels Feliu abans de deixar-la en llibertat, explica, un quart de segle més tard, com va ser la seva participació en el segrest
Parla el carceller que va alliberar la farmacèutica d'Olot, 25 anys més tard

Parla el carceller que va alliberar la farmacèutica d'Olot, 25 anys més tard

Sebastià Comas, conegut com Iñaki, que va custodiar Maria Àngels Feliu abans de deixar-la en llibertat, explica, un quart de segle més tard, com va ser la seva participació en el segrest
Redacció

Sebastià Comas, en l'actualitat, fa vida normal després d'haver complert condemna

El 20 de novembre de 1992 era segrestada a Olot la farmacèutica Maria Àngels Feliu. Començaven així 16 mesos de captiveri, el més llarg de la història d'Espanya sense motivacions polítiques. Va acabar quan el carceller de Feliu va decidir, pel seu compte, deixar-la en llibertat en una benzinera de Lliçà de Vall.

Un quart de segle més tard, aquella persona, Sebastià Comas, conegut popularment pel pseudònim "Iñaki", ha accedit a parlar amb TV3, fora de les càmeres. Està en llibertat des que el novembre de 2009 va acabar de complir condemna. Va passar 8 anys i 9 mesos a la presó, i encara en té seqüeles.

 

"Em medico i he d'anar al psiquiatre", explica Comas. I afegeix que es desplaça en moto -i no en cotxe- perquè té fòbia als espais tancats: "no suporto estar tancat gaire estona"

Segrestada a punta de pistola al seu garatge, Feliu va estar tancada tot el temps en un amagatall minúscul a Sant Pere de Torelló, a Osona, sota la casa on vivien dos dels segrestadors, que van actuar en col·laboració amb un integrant de la policia local d'Olot. Comas va exercir de carceller des del primer moment, fins al punt que els tres primers mesos ell també se'ls va passar tancat. "Només sortia quatre hores cada deu dies", recorda. 

 

A partir d'aleshores la situació va canviar: "Primer hi anava cada dia, a portar-li menjar, i, més endavant, cada dos dies." Al principi, Comas duia a Feliu el menjar que li proporcionava Ramon Ullastre, l'home que vivia amb la seva família a sobre del petit habitacle on la farmacèutica estava tancada. Després, però, recorda que "li comprava menjar millor, perquè, sinó, era molt dolent". I també proporcionava a Feliu algunes coses de primera necessitat que ella li demanava, com ara productes d'higiene íntima. 

 

Preguntat sobre si té remordiments per la seva participació en el segrest, Comas no ho contesta directament, però recorda que "jo vaig ser qui la va mantenir amb vida i qui la va alliberar de manera unilateral".  

 

Fer-ho no va ser fàcil, explica. Per això, quan va decidir deixar Feliu en llibertat va haver d'esperar-se un temps: "No era fàcil alliberar-la abans, perquè hi havia circuit de càmeres i havia de ser en un moment en què no hi hagués ningú" a la casa d'Ullastre.

En el moment del segrest, Sebastià Comas tenia 33 anys. Quan va sortir de la presó en tenia 50. Ara, a prop de fer els 60, és un home lliure. Viu a Torelló, on fa vida normal i té cura dels seus pares. Explica que "ningú no em fa mal paper" per la seva participació en el segrest, probablement pel seu paper determinant en el desenllaç positiu que va tenir. 

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS