300 famílies esperen un pis d'emergència social a Barcelona
L'ajuntament proporciona el 77% dels pisos socials de la ciutat però considera que no pot fer "miracles" si no hi ha inversió de l'Estat
A Barcelona hi ha més de 300 famílies que esperen un pis social i en molts casos l'espera és de més d'un any. La falta de pisos socials és un problema que creix mes a mes i la llista d'espera es fa més llarga.
L'any passat la Mesa d'Emergència va lliurar 213 habitatges, i ara l'espera és de més de 300.
El mes d'abril s'han acceptat els casos de 68 famílies, casos nous que s'afegeixen a la llista de demandes, i només hi ha 23 pisos disponibles.
La majoria dels casos són famílies de tres o quatre persones amb menors. Les famílies amb fills són les que més s'esperen perquè necessiten dues o més habitacions.
Aquest dijous han lliurat els pisos a persones que estaven a la llista d'espera des de fa catorze mesos.
Els que necessiten un pis d'una sola habitació el poden aconseguir en un parell de mesos. I mentre esperen els pisos des de serveis socials intenten negociar amb els propietaris o anar posposant els desnonaments
La família d'en Rachid
La Mesa d'Emergència va acceptar el cas de Rachid Amelz i la seva família per donar-los un pis fa onze mesos, però no n'hi ha de disponibles i han d'esperar.
Les joguines del fill d'en Rachid caben en una bossa, ja que la família viu en aquest pis de manera provisional i ho tenen tot en un guardamobles.
Des que el van fer fora del pis, quan se li va acabar el contracte, encara que continuava pagant, fa gairebé un any, en Rachid s'ha fet assidu de les oficines d'habitatge de Barcelona. Des del juny passat li han concedit un pis social i espera que l'hi donin.
"Hi anava dues vegades al mes, després un cop al mes. I sempre diuen el mateix: no hi ha pis, has d'esperar. O vas tu a buscar un pis pel teu compte i el llogues. Hem buscat també amb els serveis socials perquè ens ajudin a llogar-lo. Però pels pisos et demanen 900, 1.000 euros, i no podem pagar."
Mentrestant han passat per tres desnonaments, l'últim el definitiu, i des de llavors han viscut en una pensió, en un apartament, i ara en aquest pis provisional.
Accedir a un pis social
Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, PAH, considera que el procés que han de passar les persones que es troben en una situació d'emergència, com la de quedar-se al carrer, hauria de ser més eficaç.
"La Mesa d'Emergència no funciona com hauria de funcionar, hauria de ser una eina més àgil per a famílies vulnerables i tenir una resposta fàcil i àgil."
A les oficines d'Habitatge fan una anàlisi previa del cas, i primer s'intenta mediar amb la propietat, o negociar ajuts al lloguer. S'intenta que les famílies puguin quedar-se al mateix pis. Si no és possible, el cas passa a la Mesa d'Emergència.
La mesa obre un expedient i s'analitzen els paràmetres per veure si s'accepta o no. Alguns casos es deneguen, i en d'altres es demana més informació.
Un cop acceptat el cas, entren en les llistes d'espera per trobar un pis en funció dels membres de la família, si hi ha menors o necessitats especials. S'intenta que es quedin al barri per no causar problemes afegits com el canvi d'escola, el desarrelament o pèrdua de relacions i lligams socials.
Per parar el cop, els serveis socials intenten trobar pisos pont o pensions, solucions provisionals que tampoc són fàcils.
Les opcions mentre s'espera l'adjudicació d'un pis social varien segons cada cas. Des d'ajornar el desnonament, arribar a acords amb el propietari, pagar el lloguer fins que es tingui un pis social, fins a anar a casa de familiars.
70% menys de pressupost
El problema és que el Consorci d'Habitatge de Barcelona, format en un 60% per la Generalitat i en un 40% per l'Ajuntament de Barcelona, no té prou pisos de lloguer social per destinar-los a la Mesa d'Emergència.
Actualment l'Ajuntament de Barcelona proporciona el 77% dels habitatges socials mentre que la Generalitat només arriba al 23%. L'Ajuntament de Barcelona està fent un gran esforç per cobrir les necessitats de vivenda social, fent aflorar al mercat els pisos buits que hi ha a la ciutat i invertint en diverses promocions de lloguer social.
Des de la Generalitat hi ha el compromís de fer més inversió, però, segons Javier Burón, gerent d'Habitatge de l'Ajuntament Barcelona, hi ha d'haver més sensibilitat social des de l'Estat.
"No se'ns pot demanar que cada dia fem miracles. El pressupost de vivenda estatal dels últims anys s'ha reduït un 70%, el pressupost de les comunitats autònomes o s'ha reduït o s'ha congelat..."
I els experts tenen clar que per molts pegats que hi posin des dels municipis, la solució definitiva hauria de passar perquè l'Estat inverteixi en vivenda tant com ja ho fa en salut o educació.
