2015: El Pròxim Orient, cada cop pitjor
El Pròxim Orient podria viure un altre any negre, aquest any 2015. La irrupció d'Estat Islàmic barreja perillosament amb la rivalitat entre xiïtes i sunnites. El Líban, Jordània i l'Aràbia Saudita es poden veure també desestabilitzats i fins i tot engolits pel vesper jihadista. I caldrà veure si Estat Islàmic, veient-se acorralat en el seu propi terreny, no decideix fer un salt i enviar els seus jihadistes a cometre atemptats terroristes a Europa, Amèrica i altres llocs del món.
L'Iran i els Estats Units jugaran el paper d'estranya parella: van camí de convertir-se en aliats a l'Iraq -el desembre del 2014 l'Iran va començar a bombardejar els jihadistes en aquest país- i en enemics a Síria, on el règim dels aiatol·làs dóna suport a Bashar al-Assad mentre que Washington en dóna als rebels moderats que el volen enderrocar. Els EUA es plantegen com lluitar a la vegada contra Estat Islàmic i el règim d'Al-Assad. Caldrà veure si és possible. El seu aliat turc, el president Recep Tayyip Erdogan, s'ha posat com a prioritat apartar Al-Assad del poder i es nega a col·laborar amb els plans de Barack Obama fins que no assumeixi també aquest objectiu. Què fer amb Bashar al-Assad? Aquest serà un altre gran dilema del president Obama. Un dilema sobre el qual, en algun moment, haurà de prendre una decisió.
D'altra banda, el conflicte sirià -i el setge d'Estat Islàmic contra els kurds sirians sense que el govern turc els ajudi- amenaça de revifar el conflicte kurd a Turquia i acabar amb el procés de pau engegat pel primer ministre Erdogan. Malgrat tot, el diàleg entre el govern i el PKK no s'ha aturat. Això vol dir que encara hi ha possibilitats d'un acord històric que posi fi a un enfrontament de 40 anys.
I per si la irrupció d'Estat Islàmic no compliqués prou la ja sempre enrevessada situació del Pròxim Orient, l'agressiva política de colonització i de judeïtzació del primer ministre Benjamin Netanyahu amenaça de provocar una nova intifada palestina, la tercera. Si encara no ha esclatat és perquè tant Hamas com l'OAP han fet tots els possibles per evitar-ho. En tot cas, el procés de pau -una altra de les apostes d'Obama- sembla condemnat a l'oblit. Al març, Israel celebrarà eleccions generals avançades. I tot fa pensar en una deriva del país cap a l'extrema dreta, malgrat els intents de l'oposició més assenyada d'unir-se i presentar una alternativa comuna. La pau amb els palestins sembla tan llunyana com sempre. I la violència, més quotidiana.
