20 anys de la mort de Ramón Sampedro: s'ha avançat en el dret a la mort digna?
Aquest divendres fa vint anys que Ramón Sampedro, la primera persona que va demanar als tribunals el dret a l'eutanàsia, va morir. Ho va haver de fer en secret i posant en risc les persones que el van ajudar.
Sampedro va passar-se 5 anys intentant convèncer la societat i els tribunals que tenia dret a morir quan ell ho decidís. Un fet que, en el seu cas, comportava, necessàriament, que algú l'ajudés a fer-ho.
Notícia relacionada: L'eutanàsia, acceptada al carrer però aturada al Congrés
Els tribunals, però, li van denegar el dret a l'eutanàsia, en l'única vegada que va sortir de la seva habitació de 16 metres quadrats on va passar vint anys després de quedar tertaplègic als 25 en tirar-se al mar i xocar contra una roca.
Finalment, Sampedro va morir el 12 de gener del 1998. El van ajudar 11 persones, el cas va ser jutjat, però els van absoldre a tots per falta de proves.
Vint anys després, què ha canviat? Ho explica Isabel Alonso, presidenta de l'Associacio Dret a Morir Dignament Catalunya:
"És veritat que a partir del cas de Ramon Sampedro, ara tenim drets que no teníem abans. Tenim dret des del 2000 a Catalunya a fer un document de voluntats anticipades, tenim dret a rebutjar un tractament i no haver de demanar l'alta hospitalària... o sigui que hi ha una sèrie de drets que farien que ens considerarien encara persones autònomes per prendre decisions, però atenció, no totes".
No, la decisió d'avançar la pròpia mort no és lliure perquè es continua jutjant a les persones que hi col·laborin. Les penes s'han reduït, però existeixen.
El metge Fernando Marín va pactar acceptar 2 anys de condemna sense entrar a presó, per un delicte de cooperació al suïcidi:
"Des del 2016 al 2018 estic complint la pena i llavors no faig assistència. Hi ha persones en la situació de Ramón Sampedro, coneixem tetraplègics que voldrien morir i no poden, perquè en aquest cas concret hi ha d'haver un cooperador necessari. Són persones que no poden moure's".
Isabel Alonso també relata que motles vegades, en aquests casos s'avancen les morts de les persones, perquè "s'aconsella sempre deixar
un vídeo gravat perquè es vegi que ho has fet tu sol".
És el que va haver de fer, i el que va denunciar en un vídeo, José Antonio Arrabal, un malalt terminal d'ELA que va decidir suïcidar-se quan encara podia fer-ho sense ajuda i va cedir les imatges als mitjans per denunciar-ho.
Notícia relacionada: Posar fi a la vida: entre la dignitat i la il·legalitat
