175.000 persones més grans de 65 anys viuen soles sense voler-ho
Un informe de les entitats d'acció social destaca que els que no viuen sols aporten el gruix d'ingressos en una de cada tres famílies
Vellesa i soledat van molt de la mà, i massa sovint sense voler-ho. Segons l'informe INSOCAT de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), a Catalunya hi ha 242.000 persones de més de 65 anys que viuen soles, de les quals la immensa majoria, 175.000, ho fan a contracor. És l'anomenada "soledat no desitjada", que afecta sobretot les dones.
Aquest informe, que s'ha fet públic aquest dimecres, detalla que la gent gran que viu sola és una minoria, un 22% del total, però que el 75% són dones. La resta viu acompanyada, per la parella o per més membres de la família, fills i néts, i aquí s'afegeix un altre problema: en molts casos la seva pensió és l'ingrés més important de la llar.
Una de cada tres famílies en depenen
En concret, es calcula que una de cada tres famílies catalanes depèn del suport econòmic dels avis. Això a pesar que moltes pensions són molt baixes, i moltes famílies han d'encabir-se en habitatges en males condicions. Tot i això, l'índex de pobresa entre la gent gran ha baixat.
Però aquesta és una dada que els autors de l'informe no atribueixen a una millora, sinó a que la qualificació jurídico-econòmica de la pobresa ha canviat. És a dir, que el 2009 el llindar del risc de pobresa era de 10.090 euros anuals, mentre el 2015 aquest llindar havia baixat a 9.667 euros. Per això denuncien que cada vegada cal ser més pobre per poder ser tractat socialment i administrativament com a tal.
