Barcelona

10 camins per llegir Miquel Martí i Pol

Amb motiu del desè aniversari de la mort del "poeta del poble", amics, professionals i personalitats que el van tractar ens ajuden a entendre les dimensions del seu món líric i el seu llegat.

Ramon Radó / Victòria MiróActualitzat

Miquel Martí i Pol, el poeta més llegit i un dels més estimats a Catalunya, va morir l'11 de novembre d'ara fa 10 anys a Vic. Amb motiu d'aquesta efemèride, recordem el "poeta del poble" amb amics, professionals i personalitats que el van tractar i que ajuden a entendre les dimensions del seu món líric i el seu llegat. Ho fem a través de 10 punts on repassem aspectes clau de la seva obra i la repercussió que va assolir.

1 - Martí i Pol i la lluita obrera

"Hi ha cent prohibicions per metre quadrat resumides en una: no penseu; és pecat"

Miquel Martí i Pol va treballar durant prop de 30 anys a "La Blava". Com tothom a Roda de Ter, coneixia la fàbrica de filats Tecla Sala. Avorria aquesta feina i mirava d'aprofitar qualsevol pausa per compondre versos. Però és precisament aquesta experiència la que li inspira el llibre de poemes "La fàbrica", un dels primers, on mostra la seva consciència de classe i explica el dia a dia dels obrers i l'opressió que comporta per a "la seva gent" el fet de treballar en una colònia tèxtil. Miquel Martí i Pol hi denuncia el control constant, la manca de llibertats i l'intent de supressió de l'esperit crític de l'individu. El poemari inclou la "Nova oració del Parenostre", que comença: "Pare nostre que esteu en el cel, /
sia augmentat sovint el nostre sou, vingui a nosaltres la jornada de set hores, faci's un xic la nostra voluntat, així com la d'aquells que sempre manen."

Montserrat Tura, metgessa, amiga del poeta, arran de les col·laboracions que va fer amb Miquel Martí i Pol durant la seva etapa d'alcaldessa de Mollet, explica l'amistat del poeta amb el seu oncle Jordi Solé i Tura, la seva militància al PSUC i en destaca la seva lucidesa. "Fa 10 anys Catalunya no només va perdre un gran poeta, sinó la ment més lúcida d'anàlisi política, social, i la sensibilitat del qui sap què ens passa a les persones". Per a Tura, la coherència és una constant en Martí i Pol: "va tenir una vida poèticament íntegra", diu, i conclou: "La seva obra és totalment vigent. La seva visió del món i les injustícies socials que sovint hi apareixen ara les veiem amb tota la seva cruesa".

2 - Martí i Pol i Roda

"El seu món era Roda de Ter, la seva vida i la seva obra estan lligades a Roda", explica el doctor en Filologia Catalana i professor de la Universitat de Vic Llorenç Soldevila. Obres com "El Poble", "La fàbrica" o "Llibre d'absències" demostren aquest arrelament de Martí i Pol en el seu municipi i "no s'entenen" sense els paisatges de Roda.

La ruta literària de Martí i Pol està formada per 18 punts que abracen tot el seu cicle vital: la casa on neix, l'escola on estudia, la casa on viu i forma una família, la fàbrica on treballa, els paisatges que descriu, el cementiri on està enterrat, tot plegat "en un territori de mig quilòmetre quadrat", un cas singular dins la literatura catalana.

Tots aquests llocs es poden consultar a la pàgina endrets.cat, impulsada per Soldevila, que incorpora textos recomanats per llegir-hi. La ruta dedicada a Martí i Pol la va estrenar l'any 2000, encara en vida del poeta, un grup de maresmencs encapçalats per Soldevila i darrerament ha incorporat codis QR que permeten consultar des del telèfon mòbil els poemes corresponents a cada indret.

A més, Soldevila també destaca "la quantitat de passejos, places, carrers, biblioteques, etc. que s'han batejat amb el nom de Martí i Pol" després de la seva mort, un fenomen "potser només comparable a Verdaguer i Maragall", que ha convertit el poeta de Roda de Ter en "una marca territorial molt important" arreu del país.

3 - Martí i Pol i la malaltia

"L'esclerosi múltiple et converteix en un ninot espatllat".

Quan Miquel Martí i Pol és diagnosticat d'esclerosi múltiple ja té 40 anys. Com ell mateix reflexiona, és un home fet i ja no pot dir, com als 19 anys, quan va patir una tuberculosi que el va fer estar-se un any al llit, que la malaltia l'ajudi a madurar. Però en una carta a un estudiant, el poeta li explica que l'ha ajudat a mirar-se d'una manera introspectiva.

La directora assistencial de la Fund. Esclerosi Múltiple, Gisela Carrés, incideix en la seva actitud exemplar per viure amb l'esclerosi múltiple: "Va tenir una manera de gestionar-ho molt optimista, ho tracta com una oportunitat perquè és una malaltia que va per brots i després del primer dol que tothom passa en saber que tens la malaltia, després de cada brot hi poden haver noves seqüeles i hi ha un nou dol". Carrés recorda que Miquel Martí i Pol va escriure: "La malaltia és un estímul i una forma de plenitud".

El professor de neurobiologia de la UB Ferran Burgaya destaca també el periple que va haver de passar abans de ser diagnosticat, i com va arribar a ser derivat a un psiquiatre, ja que, segons veien els metges, "riu sense motiu aparent". Perquè, com assenyala, l'esclerosi múltiple afecta més coses que les capacitats motores, ja que, en ser una malaltia neurodegenerativa, encara que no comporta una minva de la capacitat intel·lectual, sí que pot afectar el comportament, el caràcter i les capacitats emotives. "I tots aquests canvis emotius, i l'ira, o la depressió, ell ho manega d'una manera molt elegant. En la seva vida i també en la seva obra. Hem vist que a vegades està escrivint dos o tres llibres alhora, però cadascun d'ells té una coherència molt gran".

El seu biògraf, Ignasi Pujades, destaca que "en llegir-lo tothom s'hi pot sentir identificat, en les incapacitats i limitacions que tots tenim, siguin provocades per malalties o altres circumstàncies". Pujades assenyala que és a partir de la malaltia que "emergeix la dualitat entre el jo observador i el jo observat. L'exercici de mirar-se un mateix que fem tots, ell el fa més conscientment i a més té la capacitat poètica per explicar-ho". En aquest sentit, cita versos com "Us parlo de la mort perquè em moro", que mostren com el poeta mira de cara la malaltia, i també aquell en què es fa de mirall: "Jo sóc aquell que vol empassar i m'ennuego".

Potser els llibres que més directament tracten de la seva malaltia són "La pell del violí"(1974), "Quadern de vacances", on mostra l'enfrontament amb la malaltia, i "Crònica del demà" (1977), on expressa clarament la fúria i un sentit tràgic: 'el per què jo?'. És clar que, just després d'aquest crit de ràbia, arribarà "Estimada Marta", i amb ella, el retorn.

 4 - Martí i Pol i l'amor

"Mira'm als ulls, hi pots llegir el retorn" (de "Set poemes d'aniversari", dins del llibre "Estimada Marta"). La poesia de Martí i Pol va viure un autèntic esclat amb "Estimada Marta", un llibre format per tres petits reculls, l'últim dels quals el que dóna títol al llibre. Se'n van fer 35.000 exemplars i, a banda de convertir-lo en un poeta extremament popular, va suposar la consagració de la seva poesia. Quan ja estava malalt, el poeta va escriure aquest llibre d'amor, més concretament d'amor eròtic, on, segons el seu biògraf, "Martí i Pol fa l'acte d'alliberament més fort, ja que no pot permetre's cap més acte".  Per a Pujades és clar que "Marta" s'ha de llegir com una gran metàfora, també en el context del tardofranquisme. Però Martí i Pol també tractaria l'amor en "Llibre de les absències", que escriu quan mor la seva primera esposa, Dolors Feixas, i en "Els bells camins", que escriu poc després de tornar-se a casar amb qui va ser la seva companya fins a la mort, Montserrat Sans.

Continua llegint l'article (5-La música, 6-A l'escola, 7-Fora de Catalunya, 8-El llegat

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut