10 anys del Pacte del Tinell: Seríem on som sense l'acord del tripartit?

Fa deu anys que el PSC, ERC i ICV-EUiA van signar, al Saló del Tinell, el pacte del tripartit. El gran objectiu de la seva primera legislatura va ser aprovar un nou Estatut. Després de la votació al Parlament, el referèndum en què els catalans el van referendar, el seu pas pel Congrés i el Senat, el Tribunal Constitucional el va retallar tant que el text s'assemblava molt poc al que havia sortit del Parlament. Aquell moment va marcar un punt d'inflexió: els catalans van començar a mobilitzar-se com mai ho havien fet. Després de la gran manifestació de l'Onze de setembre del 2012 i de la Via Catalana d'enguany, aquest dijous el president del govern ha fet públiques les preguntes i la data de la consulta sobre el futur de Catalunya.
10 anys del Pacte del Tinell: Seríem on som sense l'acord del tripartit?
Barcelona

10 anys del Pacte del Tinell: Seríem on som sense l'acord del tripartit?

Fa deu anys que el PSC, ERC i ICV-EUiA van signar, al Saló del Tinell, el pacte del tripartit. El gran objectiu de la seva primera legislatura va ser aprovar un nou Estatut. Després de la votació al Parlament, el referèndum en què els catalans el van referendar, el seu pas pel Congrés i el Senat, el Tribunal Constitucional el va retallar tant que el text s'assemblava molt poc al que havia sortit del Parlament. Aquell moment va marcar un punt d'inflexió: els catalans van començar a mobilitzar-se com mai ho havien fet. Després de la gran manifestació de l'Onze de setembre del 2012 i de la Via Catalana d'enguany, aquest dijous el president del govern ha fet públiques les preguntes i la data de la consulta sobre el futur de Catalunya.
Carmen Amorós Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Aquest dissabte, 14 de desembre, ha fet 10 anys que Pasqual Maragall en nom del PSC, Josep-Lluís Carod-Rovira per ERC i Joan Saura en representació d'ICV-EUiA van signar, al Saló del Tinell, el pacte del tripartit.

El tripartit es va definir com un govern catalanista i d'esquerres. El conjunt de polítiques de govern acordades, estaven estructurades en quatre objectius: Més i millor autogovern i més qualitat democràtica. Un nou impuls econòmic per a Catalunya. Catalunya, una nació socialment avançada. I una nova política territorial i ambiental.

El gran objectiu de la primera legislatura va ser aprovar un nou Estatut que, informalment s'anomena Estatut de Miravet perquè va ser a allà, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tirar-lo endavant en una fase inicial. En canvi, alguns dels seus detractors l'anomenen Estatut de La Moncloa, perquè va ser allà on es va pactar el redactat final del text que modificava substancialment el text aprovat al Parlament de Catalunya. Com molt bé va definir el líder socialista Alfonso Guerra, el van haver de "plomar" perquè era "infumable".

El Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de setembre de 2005 la proposta de nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, sense els vots del PP ni els de C's, que va ser acceptada a tràmit pel Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005. El Congrés dels Diputats el va aprovar el 30 de març 2006 i el Senat el 10 de maig del 2006, sense els vots dels membres d'ERC, que es van abstenir, del grup de l'Entesa, després d'una nova modificació, una altra "passada de ribot".

Tanmateix, el poble de Catalunya va aprovar el text retallat en referèndum el 18 de juny de 2006 tot i que ERC va demanar el "no" la qual cosa va obligar el partit a deixar el govern. Promulgat i publicat oficialment, per l'aprovació de la llei orgànica 6/2006 de 19 de juliol, és vigent des del 9 d'agost de 2006.

De la mateixa manera que l'Estatut de Sau aprovat el 1979, "l'Esta de Sa", que li deia l'enyorat Josep Maria Ainaud de Lasarte per explicar que no s'aplicava en la seva totalitat, l'"Estatut de Miravet", no només va ser escapçat per tot arreu, sinó que el que en va quedar, tampoc no s'aplica en la seva totalitat. Només cal fer referència a l'"Addicional tercera" per adonar-se de l'incompliment contant per part del govern de Madrid.

En qualsevol cas, aquell moment va marcar un punt d'inflexió: els catalans van començar a mobilitzar-se com mai ho havien fet des de la gran manifestació de la Diada que va aplegar un milió de persones el 1976.

La primera gran protesta pública després de la sentència del Tribunal Constitucional el 28 de juny del 2010, es va fer una gran manifestació el 10 de juliol a Barcelona, sota el lema "Som una nació, nosaltres decidim", en contra de la resolució del Tribunal Constitucional, amb el suport de tots els partits polítics del Parlament excepte el PPC i C's. L'assistència va ser d'un milió i mig segons els organitzadors i d'un milió cent mil persones segons la Guàrdia Urbana

Després de la massiva manifestació de l'11 de setembre del 2012, que va provocar que el president Artur Mas convoqués eleccions anticipades per al 25 de novembre de les quals va sortir l'actual Parlament i el govern vigent, i de la Via Catalana d'enguany que va recórrer el país de punta a punta amb almenys 1.600.000 persones demanant la independència, aquest dijous el president del govern ha fet públiques les preguntes i la data de la consulta sobre el futur de Catalunya.

VÍDEOS RELACIONATS