Casa de Pontiac, a Michigan, a EUA, el 2009 amb el cartell "En venda, propietat d'un banc" (Reuters)
Casa de Pontiac, a Michigan, a EUA, el 2009 amb el cartell "En venda, propietat d'un banc" (Reuters)

10 anys de l'inici de la crisi hipotecària de les "subprime" que va fer tremolar el món

Va començar el 9 d'agost de 2007 amb una injecció històrica de desenes de milers de milions públics per intentar frenar la caiguda de les borses, i va significar l'inici de la crisi econòmica mundial

Josep Maria CampsActualitzat

Exactament ara fa 10 anys i en només 2 dies la Reserva Federal dels EUA va injectar 87.000 milions de dòlars al mercat, i el Banc Central Europeu, 95.000 milions més. Era l'intent de frenar el que llavors ja semblava imparable: la crisi de les hipoteques porqueria dels Estats Units, les anomenades "subprime".

La Borsa de Nova York acabava de patir una caiguda històrica, la més gran en quatre anys. La causa era que els inversors ja eren conscients de la magnitud del desastre que els venia a sobre: s'havien concedit centenars de milers d'hipoteques amb preus inflats a persones que només havien de tornar la casa per eixugar el deute. I desenes de milers d'aquestes persones ja ho estaven fent, incapaços de pagar les quotes mensuals.

Fallides en cadena

Els desastres van començar a arribar un darrere l'altre: la setmana següent First Magnus Financial, la segona companyia hipotecària dels Estats Units, acomiadava 6.000 treballadors i tancava 300 oficines. A pesar d'aquestes mesures, set dies després feia fallida.

 

 

Un mes després de l'esclat, el govern nord-americà decidia nacionalitzar dues hipotecàries més, les famoses Fannie Mae i Freddie Mac, una operació amb un cost de 200.000 milions de dòlars. Una altra caiguda sonada va ser la de Lehman Brothers, que va trigar força, més d'un any, quan s'havien enfonsat moltes altres entitats.

Un risc enorme venut com a segur

A poc a poc es va anar sabent que aquelles hipoteques s'havien venut, de manera massiva, empaquetades en productes financers presentats com a inversions segures, estenent el risc arreu del sistema financer. Això es va fer gràcies a la complicitat de les agències de certificació, que van donar aquests productes per bons, i també a grans bancs que van avalar-los i comercialitzar-los.

L'assumpció de responsabilitats per aquestes actuacions va arribar tard, malament i de manera parcial, però va arribar: el 2013 el banc JP Morgan va acceptar pagar 10.000 milions d'euros per evitar anar a judici. Dos anys després era l'agència de qualificació Standard & Poors la que acordava el pagament de 1.200 milions pel mateix motiu.

Però el mal ja estava fet, i la desconfiança i la recessió, que es van estendre per tot el sistema financer mundial, van fer aflorar excessos i fraus similars o fins i tot pitjors, comesos durant els anys d'abundància i excés d'optimisme. Poc més d'un any més tard, el setembre del 2008, la crisi arrencava ja de manera definitiva. Encara ara n'estem patint les conseqüències, i encara ens queda.

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut