10 anys de crisi per deixar el totxo, però és real el canvi de model productiu?

Gil TollActualitzat

Ara fa deu anys, quan va esclatar la crisi econòmica, un dels mantres més repetits pels responsables polítics, els dirigents empresarials i els sindicalistes era la necessitat de canviar el model productiu.

O sigui, que es pretenia canviar una economia excessivament basada en la construcció i el turisme per una altra de més diversificada, capaç de superar les crisis econòmiques amb menys patiment.

Hem comparat l'especialitat laboral de la població ocupada ara fa deu anys amb la més actual que reflecteix l'enquesta de població activa de l'Institut Nacional d'Estadística

 

L'any 2008 hi havia 2,9 milions de persones treballant a la indústria, el 14% del total. Deu anys després són 2,3 milions, un 12%. En el cas de la construcció es dona la baixada més forta. De 2,4 milions de treballadors hem passat a 1,1 després de deu anys, una reducció a la meitat.

En canvi, a l'hostaleria s'ha passat d'1,4 milions de treballadors el 2008 a 1,6 l'any passat, i augmenta el pes relatiu més d'un punt i mig.
Al sector financer es registra una caiguda de 70.000 treballadors, per la concentració bancària i el tancament d'oficines.

La sorpresa és que al sector immobiliari es dona un augment de l'ocupació i ara hi ha 10.000 persones més treballant-hi que a l'inici de la crisi. El balanç total encara és negatiu, ja que els vint milions de persones que treballaven el 2008 superen els 18,8 que ho feien l'any 2017.

Torna l'auge de l'activitat immobiliària

El barri de la Creu de Barberà, de Sabadell, és un dels que viu una revifada de l'activitat immobiliària a la ciutat. En un radi de poques desenes de metres, s'hi poden trobar tres oficines immobiliàries. Als cartells, ofereixen hipoteques al cent per cent del cost de l'habitatge, com es feia durant els anys de la bombolla.

Poc més enllà s'està enllestint l'obra d'una agència de Don Piso, una empresa que va ser molt important abans de la crisi, que va tancar moltes oficines i que ara torna a expandir-se amb força.

 

Luis Pérez és el director general de Don Piso i afirma que la seva empresa encara es troba molt lluny de la dimensió que tenia abans de la crisi. Llavors sumava 500 oficines entre delegacions pròpies i franquícies. Ara tenen 116 oficines, però n'obren una cada mes.

El sector immobiliari i la construcció han de tornar a tenir un lloc important a l'economia després de la caiguda de la crisi, però el boom del lloguer i les hipoteques al cent per cent són motiu de preocupació per a qui tem que el model productiu no ha canviat prou.

El catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona Joan Tugores opina que s'han fet avenços significatius, com ara la millora de les exportacions, però afirma que el conjunt del teixit productiu no s'ha modernitzat prou per poder estar tranquils i dir que podem encarrilar una recuperació amb solidesa.

Les conseqüències de la falta d'un model econòmic diversificat i sòlid encara les estan pagant les 430.000 persones que continuen sense feina a Catalunya.

Jordi Baró pertany a l'associació Digue'm, que es dedica a assistir les persones que pateixen l'atur de llarga durada. Explica que entre els ciutadans que atenen el dia a dia és buscar feina lliurant currículums i fent entrevistes, però només aconsegueixen ofertes precàries que no els permeten sortir de la situació de privació en què viuen.

Carles Gràcia, de l'Associació de Parats Grans i Actius, descriu el procés demolidor que ha significat per a moltes persones perdre l'estatus econòmic, haver de vendre el cotxe i perdre l'habitatge. Però el cop més dur, per a gent que havia treballat tota la vida, és anar a l'atur i ser rebutjats per motius d'edat.

Barcelona atrau inversions tecnològiques estrangeres

A la primavera hi va haver una pluja d'anuncis d'inversions tecnològiques en què destacava la inversió de Facebook a la Torre Agbar, per crear un centre de 500 persones amb la finalitat de combatre les notícies falses.

Amazon va anunciar un centre de suport als venedors que també ocuparà 500 treballadors. Lidl farà un centre d'excel·lència amb 250 empleats. Una empresa argentina de satèl·lits va anunciar 100 llocs de treball. Cent més d'un banc alemany, N26, que treballa només al telèfon mòbil. I seixanta més que Microsoft ocuparà en un laboratori quàntic.  

One Cowork és un nou espai compartit per treballar com els que han proliferat els últims anys. Aquest té una decoració luxosa i moderna que pretén atraure els professionals més exigents. En una de les plantes d'aquest complex s'hi instal·larà el centre tecnològic del banc N26, un servei de banca en línia que només funciona per telèfon mòbil.

 

Aquí està previst que hi treballin un centenar d'informàtics per desenvolupar la tecnologia d'aquesta empresa alemanya, que opera a disset països de la zona euro.  

Francisco Sierra és el director general per a Espanya d'aquest banc i explica que han escollit instal·lar a Barcelona el seu centre tecnològic perquè la ciutat és molt atractiva per a les persones que treballen en aquest sector i que això suposa un complement a l'oferta laboral, el salari i la qualitat de la mateixa empresa.

Jordi William Carnes és president del Cercle Tecnològic de Catalunya, una associació empresarial que agrupa les empreses TIC. Diu que l'èxit de Barcelona en l'atracció d'inversions tecnològiques estrangeres es deu a una suma de factors que s'han acumulat al llarg dels anys i que l'han convertit en una de les places punteres d'Europa.

Joan Tugores posa el fenomen en la seva mesura preguntant si això té una massa crítica suficient per parlar d'un canvi de model o es tracta d'un conjunt d'iniciatives interessants, però que encara estan lluny de poder transformar el model econòmic.

La resposta la dóna l'últim baròmetre del Centre Tecnològic de Catalunya, que diu que hi ha 111.000 persones treballant a les empreses del sector, la major part de petites dimensions. És una xifra important, però cada cop costa més calcular-la, perquè la digitalització fa que totes les empreses tinguin un perfil cada cop més tecnològic. És un procés molt suggeridor, però que pot ocultar altres realitats.

Josep Baró s'enfada quan sent a dir que hem sortit de la crisi. Diu que això és propaganda i que molta gent es troba ara igual que abans. Carles Gràcia afegeix que només es podrà parlar de sortida de la crisi quan hi hagi una majoria de contractes indefinits i de sous dignes, que aportin uns 1.500 euros, que és el que necessitaria una família per sobreviure.

Deu anys després de l'inici de la pitjor crisi econòmica, han canviat poques coses en el model productiu. Alguns dels canvis venen de fora, mentre que les empreses locals prenen la iniciativa davant el món polític, que concentra els esforços en altres camps.

ARXIVAT A:
Economia de butxaca
Anar al contingut